Els nostres polítics

Amb l’inici d’aquest mil·lenni han aparegut a Europa els primers governs de partits d’extrema dreta, després de molts anys.

Al refús, la insatisfacció i l’escepticisme dels ciutadans envers els partits tradicionals instal·lats al poder des de la Segona Guerra Mundial, actualment cal afegir la situació creada per la irrupció de l’islam radical, la immigració i la crisi de sobirania de la Unió Europea i dels països que la integren. Aquesta situació em porta a reflexionar sobre la vida política del Principat. ¿Com són els nostres polítics?

Per tal de respectar la nostra història amb la modernitat que imposa el present, hem “fusionat” les nostres institucions, hem atorgat al Consell General les funcions d’un parlament democràtic i hem creat estructures de govern modernes amb un Govern constituït a partir dels acords parlamentaris. Hem repetit la mateixa estructura a nivell dels comuns. Sobre el paper tot sembla encaixar.

Som un Estat democràtic sobirà integrat en els principals organismes internacionals, fet que requereix dotar-nos de l’arquitectura legal i els recursos humans i materials necessaris per assolir els compromisos nacionals i internacionals als quals ens hem obligat.

La quantitat de persones que es necessiten perquè pugui funcionar la maquinària del nostre Estat és percentualment elevadíssima i la probabilitat d’assumir responsabilitats destacables en la gestió de l’Estat és significativament més elevada que en altres països democràtics (0,001 a França i Espanya i 0,114 a Andorra). Això probablement determina el nivell competencial dels nostres polítics i de la gestió de les persones de la seva confiança.

La política andorrana està basada en la tradició secular de pactar i negociar amb els veïns. Aquesta estratègia ha estat molt eficient i, associada a l’oportunitat d’una conjuntura internacional que ens era favorable, ha proporcionat una prosperitat evident al país.

Actualment, les activitats relatives a la gestió pública s’han professionalitzat i especialitzat extraordinàriament i es requereix rigor i transparència. Les actituds voluntaristes són necessàries però no suficients i, de vegades, generen actuacions poc rigoroses i, per tant, irresponsables, emparades en una indiscutible bona predisposició a ajudar que no compensa la incompetència en les qüestions a resoldre.

En general, el perfil del nostre polític és el d’una persona amb voluntat, implicada en els problemes de la comunitat, amb visió parcial dels problemes, amb experiència negociadora i amb una habilitat especialment des­envolupada per sobreviure en situacions polítiques adverses. És autodidacte en la gestió pública i té tendència a integrar com a bona aquella acció que li ha representat un èxit, de manera que aprèn equivocadament dels èxits però no dels fracassos, que rarament assumeix i dels quals freqüentment responsabilitza la falta de legislació o la incompetència de les administracions.

Aquest perfil genera persones que, al llarg del temps d’exercir el poder, es tornen extraordinàriament desconfiades i tendeixen a relacionar-se amb persones de confiança que pensen de forma similar, i tots plegats desconfien dels tècnics o funcionaris que tenen al seu costat, simplement perquè no els entenen, no coneixen els assumptes dels quals els parlen o volen resultats inassolibles amb la immediatesa que ells desitjarien.

La manera de gestionar i dirigir la nostra comunitat és cada cop més complexa i exigeix rigor i seriositat. Algunes de les característiques dels nostres dirigents (proximitat, capacitat de negociació, adaptació a les dificultats, entre d’altres) ens han de permetre fer una gestió adaptada a les nostres necessitats reals, però cal precisió en la percepció dels problemes reals i en la presa de decisions i confiança en els equips tècnics i administratius.

Potser ara, com a la resta d’Europa, també ens afecta aquesta desconfiança en els nostres polítics.