Diari digital d'Andorra Bondia

Els parcs infantils com a reflex social




Tots tenen portes i tanques de protecció que donen seguretat perquè els nens puguin córrer sense perill de sortir a les grans vies envaïdes pel trànsit. Tenen jocs infantils molt funcionals que promouen la psicomotricitat, sense cap forma de vaixell o castell. Deixen que la imaginació els dibuixi. Allà, molts dels adults, sobretot dones, cuiden els infants. Envoltats d’arbres alts que, malgrat que ho intenten, no poden tapar la verticalitat dels gratacels. És un punt de trobada dels pares que treballen en aquests great buildings i les cangurs que els cuiden els fills. Però també un lloc per poder intercanviar impressions i treure el rovell a aquell idioma que tenim apartat per als que fem visita turística i fem la parada d’una horeta perquè el nen baixi del cotxet i descarregui les bateries. A Nova York els parcs infantils tenen zones diferenciades per edat i, la gran majoria, pistes de bàsquet on el negre predomina. Els vàters públics estan sorprenentment nets. Mai havia viatjat fixant-me en els parcs infantils i penso que són un reflex del que la societat d’aquell lloc és, vol ser o li agradaria ser. A més, és una experiència per contactar amb els natius. Per cert, mentre als adults ens agafa torticoli mirant les arquitectures que freguen el cel, els petits s’entretenen amb les rates domesticades d’aquesta metròpoli: els esquirols. Per a aquells que es pregunten com jo m’ho vaig plantejar, sí: es pot fer un gran viatge amb nadó. Es tracta de canviar el ritme, com ho fas quan viatges amb parella, o amb amics. Són ritmes diferents. Amb nadons has de desviar el trajecte amb la parada obligatòria al parc de la cantonada, que –ho hem vist– pot ser la base d’un estudi sociològic.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte