El filòsof José Ortega y Gasset (que no tenia cap y entre els seus dos cognoms fins que va decidir afegir la conjunció perquè els cognoms dels seus pares no sonessin cacofònics –ga-ga– en pronunciar-se seguits) no es cansava de repetir-ho: “Digue’m com et diverteixes i et diré qui ets”. Doncs molt lluny de la degradació moral i identitària de gran part del jovent d’avui, d’un indiscutible hedonisme trivial que anteposa les drogues i la pseudodiversió a la cultura i el respecte al pròxim, al nostre petit país el jovent dels anys 60 gaudia de les nits de festa d’una manera molt més profitosa i saludable...

Corria el mes de juliol de l’any 1961 quan va inaugurar-se a la capital del nostre Principat una sala que de seguida es convertí en el local de moda entre els joves i no tan joves del país. Estic parlant del Pyrénées Night Club. Els responsables d’aquest fenomen social, comparable als millors cabarets de París, Barcelona o Madrid i molt allunyat de la gresca “vulgar i xarona” que tant criticava l’escriptor Pío Baroja, foren els andorrans Pere Calvet, Amadeu Codina, Miquel Cerqueda i Antoni Serra. A la inauguració el públic assistent va gaudir –bevent xampany francès en les confortables butaques blaves al voltant de les tauletes rodones que omplien la sala, decorada amb unes grans palmeres d’attrezzo al més pur estil tropical– de l’actuació del que aleshores era el primer ballarí del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Miguel Navarro, de la cantant Ana María Lorente, i de la ballarina Consuelo Sánchez amb el guitarrista Rafael Mena, així com dels mediàtics AquiMat’s, Los Tavis i José Carlos Forés, que l’any 1964 i sota el segell de Columbia enregistraria un disc amb temes com Mi chica (versió de My Guy, de Mary Wells), Volverás, Un domingo en Nueva York i Mi mundo.

Avui Forés és un popular llibreter de vell al nostre país (els sona La Paperassa d’Escaldes?), on va fixar la seva residència l’any 1963 després de ser contractat amb la seva orquestra precisament pel night club que avui ens ocupa. L’entrada a aquest local de moda costava 100 pessetes i els seus murs havien albergat artistes com Los hermanos Calatrava –Manolo i Paco García Lozano–, la primera actuació dels quals va tenir lloc el 1952 a la cadena SER de Radio Extremadura, en un programa d’àmbit estatal conduït per Boby Deglané.

Encara conservo les dedicatòries que el Ballet de Emilio Anguita li va fer a la meva mare el 12 d’agost de l’any 1964... Dissortadament, el Pyrénées Night Club va tancar definitivament les portes el febrer del 1974, i va deixar enrere tretze anys d’actuacions, de festes de disfresses i de reunions entre amics que, de ben segur, encara molts –com la meva mare– recorden.