Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Climent Miró

Climent Miró

Historiador

 

 

Els pastors d’avui




El Cisquet, el Ribot d’Estoll, se les empescà aquest divendres a la nit per agrair a qui durant més de 35 anys ha vigilat tot el bestiar del Pla d’Anyella, aquesta gran comarca de pastura fresca, propietat seva, que s’ajau dominant sota del cap del Ginebrar. Per entendre’ns, entre l’estació hivernal de la Molina i la Collada de Toses; allà on es junyeixen la Cerdanya, el Ripollès i el Berguedà. Anyella, que limita al sud amb la Creueta, configura tota una extensa àrea de pastius estivals que aprofiten any rere any ovelles, vacades i eugassades provinents de tot el país. Es troba entre la plana d’Osona i la veïna Cerdanya.

Joan Picas, el recipiendari de la gratitud, després de destriar tot el bestiar d’Anyella i tornar-lo als seus amos, es va dirigir aquesta tardor amb el seu ramat cap a les pastures hivernals de la plana d’Osona, resseguint vells camins ramaders que aprengué del seu pare i mestre, el Lluís. L’amic Jordi Pasques l’acompanyà amb la seva càmera fins a Campdevànol. Enguany, pels volts de Sant Joan, el bestiar del Picas no tornarà més a Anyella i anirà cap a una altra muntanya.

Més de setanta persones, la majoria pastors i ramaders, s’aplegaren aquest dissabte entaulades a les Llosses, al Ripollès, en aquest sincer homenatge a un home d’ofici, encara jove i amb energia, que des dels 14 anys ha vigilat ramades i eugassades en aquella plana altiva i dominant que uneix les riberes del Llobregat i del Freser amb la Cerdanya.

Els pastors, com el Picas, lluny de la imatge melancòlica i tradicional que els han donat, són homes d’ofici, habitants com nosaltres d’una societat postmoderna, plena de contradiccions i defectes, que en són molts, però que, a diferència, estan lligats, sovint sense voler, a un costum que els recula en el temps i els arrela.

Durant el sopar vaig compartir taula amb Antoni Llagostera, Florenci Crivillé, el doctor Eudald Maideu i Eudald Teixidor, del Centre d’Estudis del Ripollès; i, de nou, Jordi Pasques, de l’Institut d’Estudis Comarcals de l’Alt Urgell. Tots, investigadors i divulgadors de diferents aspectes de la història i la ramaderia del país.

Entaulat, vaig tenir també el plaer d’enraonar amb Ernest Sitjes, pastor i acordionista de Bagà, del Berguedà, i vell amic del Picas. Durant una colla d’anys, ha ajaçat el seu ramat sota del Roc Blanc, a la Molina, prop de l’heliport. Com el Picas, coneix el seu ofici de ben jove, l’ha après amb el temps, de ben jovencell. La seva és una vida d’experiència de ramats, pastures i muntanyes. El Sitjes, com el Joan Lluís, pastor i etnògraf pallarès, que va actuar amb el seu flabiol el dia de la inauguració del primer teleesquí del Pas, a precs de l’Esteve Albert i del Quico Viladomat, és un divulgador del llegat que els acompanya des de temps immemorial, d’aquella flassada de llana que sempre hi està lligada; més que ofici, filosofia de viure. És coneixedor del que sap, n’és conscient, per això n’és tot un mestre.

El sopar acabà amb el merescut i emocionat agraïment a Joan Picas, amenitzat amb les notes finals de la viva música que sortia de l’acordió de l’Ernest Sitjes. Prenguem-ne exemple.

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte