Els patriotes del B1 contraataquen

Ja hi tornem a ser. Fa uns mesos van ser els odontòlegs, que es veu que no tenien altre pito que tocar. Els va donar per proposar que els col·legues que en endavant pretenguessin exercir al país haguessin d’acreditar el B1 de català. Era una idea genial i que de seguida va recollir els aplaudiments dels nostres patriotes lingüístics. Com no se’ls havia ocorregut abans? Ara sembla que són la resta dels col·legis professionals els que volen apuntar-se a tan gloriosa iniciativa. Ho poden adornar amb tots els ets i tots els uts, però el tufet proteccionista, aquesta sibil·lina manera de posar les coses una mica més difícils a la competència que vingui de fora, s’ensuma a quilòmetres. Que consti que personalment la idea em sembla oportuníssima, ja he dit que és una genialitat, exactament el que necessita el país en l’actual conjuntura. Una prioritat inajornable. I si comencéssim pels periodistes, encara millor. Fa 30 anys que em vaig treure els nivells C, D i K. Ho dic per fardar, és clar, però també perquè tu, que estàs a punt de dir-me què tinc contra el català, contestis primer i sense fer trampes: quin nivell tens? Veig a venir la resposta desoladora de molts d’aquests que l’estimen tant, però tant, que no veuen altre remei que imposar-lo... als altres. A tots aquests patriotes els suplicaria que fossin ells els primers a acreditar el nivell B1. I que només després el vagin demanant a la competència. I ja que hi som, que no s’acontentin amb el B1, que està xupat. Doneu exemple, que se us veu el llautó. Patriotisme? Sí, home! I una mè.

Cor-po-ra-ti-vis-me.