Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Tribuna

Tribuna

 

 

Els permisos penitenciaris, existeixen?

Autor: Un intern del centre penitenciari


La crua realitat és que no existeixen, per molt que estiguin previstos a l’article 235 del capítol VI (Permís de sortida) del Codi de procediment penal: “Excepcionalment, per raons legítimes i justificades, el tribunal o el batlle competent, per executar la sentència o l’ordenança penal poden, després de l’informe del ministeri fiscal i del director del centre penitenciari, atorgar al pres un permís de sortida d’una durada màxima de cinc dies, amb les limitacions que siguin procedents i amb vigilància o control monitorat, si escau.” Vaig ingressar al centre penitenciari de la Comella el 22 d’abril del 2016 amb una condemna de dos anys ferms. El mateix dia que vaig acabar de complir-la em van fer firmar una altra condemna de tres anys ferms per un delicte menor d’insults i amenaces que havia tingut lloc el juliol del 2012. La mateixa condemna, per cert, que li van imposar a un ciutadà serbi que el 2014 havia atracat una joieria a mà armada.

Això significa que hauré de complir cinc anys. La meva pregunta als responsables de la Justícia és: com és que, sent ciutadà andorrà i portant quasi tres anys a la presó, no em poden concedir un permís per estar amb la família, una possibilitat que preveu el Codi de procediment penal? El cert és que només s’aplica en cas de defunció d’algun familiar directe: llavors sí que se’t permet assistir a l’enterrament, acompanyat, aixo sí, de la policia.

Una altra pregunta que em faig cada dia: de quina manera et poden concedir un permís les mateixes persones que t’han condemnat? És surrealista, i diria que una cosa així només passa a Andorra. Cap de les persones que ens condemna s’adona que després d’estar tancat durant anys, el dia que acabes la condemna i surts al món exterior et sents completament perdut, i amb els problemes afegits que comporta haver perdut el teu cercle familiar. Agraeixo al centre penitenciari els esforços que fa i els mitjans que posa a la nostra disposició per facilitar-nos la reinserció. Però, de què serveix tot això si quan finalment surts et trobes completament sol?

Aplicar l’article 235 del Codi de procediment penal és la millor fórmula perquè el dia que recuperes la llibertat continuïs tenint una família. Per als interns que tenim una parella, o fills, és especialment complicat mantenir-hi el contacte durant els anys que passes tancat. La meva filla té 9 anys, i sempre que parlem per telèfon em fa la mateixa pregunta: quan et deixarà el teu jefe venir un cap de setmana a casa? Em trenca el cor i em deixa sense paraules.

Sé perfectament que la culpa que estigui aquí és meva, però crec que també s’haurien de tenir en compte els delictes comesos i el comportament que tenim al centre penitenciari. Per dir-ho clarament: donar una oportunitat de valorar el que tenies i el que has perdut per culpa del mal cap. Sortir de permís i tornar després al centre penitenciari ens faria valorar encara més la llibertat, et faria adonar de l’error que vas cometre i que t’ha separat de les persones que estimes. Acabo aquesta carta amb l’esperança que algun dia acabin aplicant l’article 235 a les persones que s’ho mereixen i reuneixin les condicions requerides. No ho veig tan complicat, sobretot si tenim en compte que els nacionals andorrans al centre penitenciari som quatre, si no m’equivoco.

Podria passar-me la resta de la meva vida fent-me preguntes sobre el sistema: qui decideix quan un intern està preparat per a la llibertat? Per què no existeix una junta interna per concedir els permisos? Per què no es concedeix cap indult si no els atorga el Copríncep francès? Per què no es té en compte la situació familiar de l’intern, que en cas de tenir fills corre el risc cert de perdre’ls? No hauria sigut el 25è aniversari de la Constitució, ara el 26è, una oportunitat per tenir un gest de gràcia amb els presos?

I acabo, ara sí, amb una frase que llegeixo cada dia: “La justícia es basa en la qualitat de les seves decisions, no en la duresa de les seves accions.”

Gràcies i fins aviat.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic