Sempre parlen d’ells de manera totalment despectiva perquè són una de les seleccions instal·lades en la derrota esportiva i que viuen de les victòries morals. Tretze anys sense conèixer la victòria i un total de 86 partits. Sempre sortint al camp a patir i no pas a divertir-se. Una lluita desigual entre futbolistes amateurs i professionals –tirant més a estrelles del futbol–. Els elogis sempre són per als que guanyen i diverteixen i no per als que lluiten sense obtenir resultats, que és del que viu un esportista. Això sí, la selecció d’Andorra va tenir en el partit contra Suïssa a St. Gallen un detall que si l’hagués tingut el Madrid o el Barça hauria fet la volta al món. Plovia a bots i barrals. Ara la moda diu que els equips han de sortir de la mà d’uns nens que, sigui qui sigui el jugador, no paren de somriure. Els jugadors dirigits per Koldo van sortir sense l’impermeable posat perquè el van deixar als nens mentre sonava l’himne. Els jugadors es van mullar abans i durant el partit i els més menuts van poder escoltar el Gran Carlemany, i ho van fer tapats. No cobren milionades, no surten cada dia a la televisió, com un Messi o un Cristiano, fins i tot alguns tenen problemes per trobar equips fora de la competició domèstica del país. A més a més, molts ho combinen amb altres feines, però no hi ha cap mena de dubte que van tenir un gest per lloar. Van perdre contra Suïssa. Una selecció que quan la pilota anava a la xarxa l’agafava per marcar més gols. Tot i així, ells no es van treure l’impermeable per deixar-lo als nens. A futbol no només s’hi juga quan la pilota està en joc. Això sí, esportivament la notícia va ser que Luxemburg va empatar amb França...
