Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernández

Bibliotecària

 

 

Els petits mons de Ferreira de Castro




José Maria Ferreira de Castro fou un escriptor i periodista portuguès, dels més importants i traduïts de la seva època. Destacat representant del neorealisme, alguna de les seves obres han estat adaptades al cinema. Un any abans de morir, el 1974, va cedir la major part de les seves pertinences al museu que du el seu nom a la ciutat de Sintra.
Un dels gèneres que va cultivar amb molta destresa fou la literatura de viatges. Una de les seves obres més destacades fou Pequenos Mundus e Velhas Civilizações, editada per fascicles l’any 1937, que incloïa el viatge que havia fet a Andorra el 1929, empès per la fascinació de no trobar gairebé informació sobre el nostre petit país. Disposat a arribar a Andorra, si calia fent de contrabandista, arribà als Pirineus via París, on s’adonaria que la seva missió era poc més que impossible. Prop de la duana francesa va haver de canviar el carro per un ruc, ja que a l’estat ja de per si deplorable de les carreteres, calia sumar les fortes tempestes caigudes els darrers dies, que les havien deixat gairebé intransitables. 
Com tots els viatgers que accedien per la part francesa, el primer nucli que es trobà fou Soldeu, format per una desena de cases tan velles com el mateix estat. Construïdes de forma arbitrària, semblaven traslladar l’escriptor a l’edat mitjana. Així i tot aconsegueix gaudir d’una bona estada a l’únic hotel de Soldeu, des d’on albirarà les muntanyes i la natura que poblen les nostres valls. 
De camí a la capital va visitar grans obres del nostre patrimoni cultural, com ara Sant Joan de Caselles i el Santuari de Meritxell, on va dedicar especial atenció a la figura tallada de la verge, a la qual els andorrans semblaven tenir-li especial devoció. I diu “semblaven” perquè en paraules del seu amic el doctor Nequi “els andorrans eren mals practicants; anaven a la festa per ser festa i sols se’n recordaven dels sants quan el dimoni els trucava a la porta”. 
Continuà el seu descens cap a Andorra la Vella, fent nit a les Escaldes. L’endemà Ferreira descrivia la seva arribada a la capital: “Emprenc camí a peu, ja que les cames sols hauran de salvar ara un esquifit quilòmetre per arribar a la capital del país. Tot d’una, sento caure sobre mi més de deu segles d’història. És una reculada sobtada en el temps, una intraduïble lluita entre el nostre esperit contemporani i una altra vida que ressuscita de les negres cantonades del passat.  Cent cinquanta, dues-centes cases arcaiques, ennegrides, cobertes de pissarra, amb olor de vellúria i de la humanitat dels segles formen la capital d’Andorra. Edificades arbitràriament, amb parets picades i altres esllavissant-se, entre elles zigzaguegen tristos carrerons. Recorrent-los, ens envaeix una duradora sensació de negror, suavitzada tan sols per uns quants testos de geranis, que floreixen el seu vermell en les baranes, també negres.” 
Per seguir la història podeu visitar-nos a la Biblioteca Nacional (Encamp). No tanquem per vacances!

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte