Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de ARossell

Amadeu Rossell

Secretari General de Liberals d'Andorra

 

 

Els polítics del passat




Els polítics d’abans o “del passat”, nomenclatura que alguns novells de la política actual s’entesten a adoptar i utilitzar de forma pejorativa, eren persones d’una peça, de pedra picada, de solidesa contrastada i de conviccions forjades per anys d’escola política. Persones, del poble, que tenien procedències molt diverses, sobretot per currículum professional. Polítics que no miraven tant per aquells interessos particulars com per aquells de caràcter col·lectiu, fins a tal punt que no miraven ni pel seu salari. Senzillament, no en tenien... de salari.

Així, i com a conseqüència, no es veien a si mateixos com a polítics professionals, perquè mai ho van ser, i n’eren conscients. Però aquests polítics, en sentit ampli, també sabien prendre decisions transcendentals, i les varen prendre. Amb determinació, amb coratge, amb visió de la jugada i amb sentit comú. I tot, en base a dos principis fonamentals com són el seny i la prudència.

A posteriori, i al llarg dels anys, s’ha anat creant a Andorra el sistema dels partits polítics. Unes organitzacions que enforteixen el poder dels seus dirigents, i en alguns casos flagrants vinculats a les grans majories, exerceixen una influència somnífera en els seus seguidors alhora que estableixen un sistema de premis per a aquells membres, generalment amb ambicions de pujar en la jerarquia, que destaquen per saltar a la palestra a manifestar, sense neguits ni vergonyes, allò que els seus mandataris els manen dir.

Aquest model de partit tancat, en què no passa l’aire ni flueixen les idees, perquè si difereixen de la cúpula reben calbot –les idees i els que les emeten–, no és el model que defensem a Liberals d’Andorra. Potser a la casa liberal som massa oberts i això provoca molts més tobogans en els debats interns i molts més colors i sabors en la presa de decisions. Res que no resulti ser enriquidor i res que no ens faci estar orgullosos de no haver-nos canviat, mai, de jaqueta ni de camisa política. Per bé o per menys bé, liberals i prou.

Per tant, i vagi en especial per a aquells que no han viscut altres moments polítics i que pensen que la política és un modus vivendi, una feina o un lloc de treball, gairebé vitalici, seria recomanable fer, de tant en tant, una mirada al passat, un cop d’ull a l’hemeroteca i als reculls històrics per descobrir que ser un polític del passat no representa res dolent, ni tan sols indigne. Ben al contrari, emmirallar-se en aquests antics, digníssims i altruistes polítics portaria alguns a ser molt més humils i molt menys superbs.

Sense voler, o potser amb tota la voluntat del món, s’ha creat una classe política molt diferent de la que hi havia en temps passats. Una classe que ens porta a preguntar-nos com i per què accedeixen algunes persones a les llistes electorals. ¿Per compromís i per servei als seus conciutadans? ¿O més aviat per proximitat a les cúpules dels seus partits i com a premi a la fidelitat incondicional als seus jefes?

Sigui com sigui, la política ha de servir, també, per honorar aquells altres polítics d’abans, polítics antics, que van deixar-se temps, esforç i hores de la seva vida per oferir-nos la base del país que ara som. Que ningú vulgui mancar al respecte i la memòria dels polítics d’abans.

Comentaris: 1

Comentaris

Quan la classe política viu dividida i treballa solament a favor de la seva política en lloc de treballar per el bé més alt del poble, produeix un poble dividit com veiem ara!

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic