Els polítics no fan mai vacances

Ja som en plena època estival i es preveu que l’activitat es vagi relaxant de mica en mica. També la que afecta l’àmbit polític. No és estrany que en les darreres setmanes hàgim sentit diversos representants anunciar que fins al setembre no s’avançarà en aquell dossier, que no hi haurà novetats sobre aquesta o aquella qüestió. Però aquestes declaracions sempre van acompanyades d’una frase, una frase que ja s’ha convertit en frase crossa: no podrem avançar però no perquè la nostra administració no treballi. Nosaltres estarem operatius tot l’estiu. No fem vacances. Paraules que no es cansen de repetir els representants polítics des de ja fa uns quants anys quan arriba aquesta època. Bé saben que tenir cadira a les institucions és estar sota permanent sospita de ganduleria, endropiment se’n diu, i d’aprofitar la posició privilegiada en benefici propi. Que tenen la cua de palla, vaja. Una situació estretament lligada a la des­afecció política i al descrèdit de les institucions i dels elegits a les eleccions per la ciutadania. Així es pot llegir en la darrera enquesta d’opinió política realitzada pel Centre de Recerca Sociològica (CRES), en què es veu una tendència al creixement de l’abstenció. Una realitat que mostra que no es pot continuar amb les pràctiques que fins ara eren vàlides. Cal, potser, més autocrítica en el mateix funcionament dels partits polítics, la forma d’organitzar-se i el funcionament de les institucions. Cal buscar alternatives al sistema actual. I això no s’ha de quedar només en justificacions com ara que estarem al peu del canó tot l’estiu.