Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Joan Sans

Joan Sans

Conseller del PS+Independents al Comó d'Encamp

 

 

Els pressupostos de la marmota




UP+DA ha dissenyat uns comptes sense estratègia per a un Encamp trist i estancat

No ho puc negar. Soc el primer que quan preparava la intervenció amb què hauria de defensar el motiu pel qual PS+I votaria en contra del pressupost que la majoria havia presentat per al 2017 tenia la sensació que em repetia. Em sentia una mica com Bill Murray a Atrapat en el temps. És clar que, pensant-ho amb calma, em vaig acabar dient que no en tenia pas jo la culpa, almenys no pas tota. De fet, soc tan repetitiu com la majoria d’UP+DA a l’hora de posar sobre la taula els comptes per a l’any següent.
Però aquest any se’ls ha de reconèixer un mèrit petit, molt petit. De la memòria han des­aparegut els discursos estèrils per justificar la contenció o les retallades amb l’estat en què es van trobar les arques de casa comuna. Més enllà d’aquest petit detall, se’n pot dir molt poc de bo d’un pressupost dibuixat sense estratègia i per a una parròquia trista i estancada. Mentre que nosaltres pensem que haurien de ser l’eina principal per construir un projecte, per donar resposta als veïns de la parròquia, per dissenyar-ne el futur, els del 2017 són els pressupostos de la rendició per manca de projecte perquè fa dies que algú ha abaixat els braços i s’ha entregat a la inèrcia de l’engranatge de deixar avançar el temps amb el  laisser faire, laisser passer, molt més fàcil i molt menys arriscat.
Recordo les memòries anteriors que feien èmfasi en el punt d’inflexió que representaven i que apuntaven que els recursos de més que arribarien es destinarien a polítiques socials o de promoció. Això mateix és el que hem notat els dos darrers exercicis! Algun dia UP+DA ens haurà d’explicar què entenen per polítiques socials. Em pensava que eren accions i mesures que, en lloc de despullar les famílies per jutjar-ne les dificultats i fer la bossa dels ajuts més gran, anaven encaminades a resoldre les diferències amb actuacions que no facin cada cop més gran l’escletxa entre les persones de la parròquia, ofegant-les amb increments de fins a un 50% en serveis pels infants, com ara a l’àrea de Jovent.
Aquest darrer exemple és sagnant. El mandat passat ja vam haver de clamar al cel per l’increment de 70 euros de les quotes del servei. I a UP+DA no en devien tenir prou. Ara apugen encara l’import més d’un 40%. La idea, imagino, deu ser que si algú no el pot pagar sempre es pot deixar examinar minuciosament pels responsables comunals que determinaran si mereix una exoneració.
No els demanaré si han fet el càlcul de què representarà per a les arques de casa comuna l’increment, no fos cas que la xifra coincidís massa amb l’import de fer les paus per poder pagar contractes d’assessoraments externs d’aquells “tan necessaris” perquè no es confia en el talent tècnic dels treballadors propis. Ara bé, sí que preguntaré si la rebaixa del lloguer de la pista de pàdel la podem incloure dins el concepte de política social de DA.
Soc repetitiu, sí. Tant com el dia de la marmota perquè els pressupostos d’Encamp pel 2017 són els de la marmota. No només no serveixen per canviar les coses, sinó que tampoc per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. És un mal pressupost per al creixement i per al benestar.
Parlar de pressupostos vol dir tenir damunt la taula una definició del model de parròquia cap a on volem anar però, en el cas dels d’Encamp, simplement tenen com a objectiu quadrar els números perquè sembli que acomplim els objectius de dèficit o superàvit que ens havíem proposat. No acompleixen res més, ni tan sols una cosa tan essencial com garantir els serveis públics que són competència del Comú i assegurar que es puguin prestar sense fer-ne minvar la quantitat o la qualitat.
El pressupost que UP+DA ha aprovat –em permeto recordar que en solitari– reflecteix una absència completa d’estratègia i no per falta de coneixement dels que componen el govern comunal, sinó per falta de voluntat. Reproduïm l’error de voler abaixar l’endeutament a tot drap sense tenir cap projecte en ment. És com si una família que té dificultats per arribar a final de mes s’entossudís a cancel·lar la hipoteca d’una tacada.
D’aquí a un any haurem de tornar a parlar de pressupostos. Canviarà alguna cosa? Molt em temo que em seguiré sentint com Bill Murray. Sonarà el despertador, m’aixecaré i hauré de tornar a parlar dels comptes d’una parròquia trista i estancada i de la rendició de qui els presenta. Com a la pel·lícula, alguna cosa molt important haurà de canviar per sortir del bucle.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic