Els primers andorrans

Ricosind i Mazulina són els noms de dues persones que no sonaran de pràcticament res a la majoria de gent d’aquest país. Fins aquí, res de nou. El Ricosind i la Mazulina eren dos andorrans, o més ben dit, un andorrà i una andorrana, molt possiblement els primers que trobem documentats històricament. 
El Ricosind i la Mazulina eren un matrimoni que el 19 d’abril de l’any 903 van vendre una vinya a la persona que en aquella època manava al país, el comte d’Urgell Sunifred II, el primer privatiu d’aquest comtat, que en aquella època incloïa un territori comprès entre el capdamunt d’Andorra fins a les muntanyes de Comiols, l’estribació oriental del Montsec de Meià.
Sunifred II era fill de l’arxiconegut Guifré I de Cerdanya, Urgell i Barcelona, el Pilós de la llegenda i l’home que inclogué en els seus dominis un ampli territori que englobava bona part del que avui s’anomena Catalunya Central. Pel comtat d’Urgell el seu domini s’estengué fins a Cardona i efímerament fins al castell de Ponts.
Però tornem a Andorra, la vinya que van vendre el Ricosind i la Mazulina es trobava a Encorces, un indret de l’actual parròquia d’Andorra la Vella que avui relacionem amb naus i activitat industrial, però que en aquella època constituïa un vinyer, una partida dedicada al conreu vitícola. La vinya del matrimoni limitava amb les vinyes d’altra gent, dels quals en podem conèixer també el nom: Gilimon, Esteve i Somprongà, que constava com a difunt en aquell acte de venda. 
Ricosind i Mazulina poc es devien imaginar quan van vendre al comte la vinya que 1.000 anys després constarien com els primers andorrans des d’un punt de vista documental. Ambdós, com els seus veïns, i altres andorrans de l’època com els lauredians Brungald i la Dolcesema, que l’any 904 van vendre una vinya en aquella parròquia al referit comte, són les persones que donen la fisonomia de la societat agrícola andorrana de principi del segle X. 
Tota aquesta gent són els primers andorrans dels documents, força anteriors dels que surten segles després a les famoses concòrdies dels anys 1162 i 1176, molts dels quals es poden identificar en les signatures amb els seus llocs de residència.
Ricosind, Mazulina, Brungald, Dolcesema i tots els que surten en aquests primigenis documents posen nom a diferents components d’aquesta societat pagesa que ja tirava cap al que pocs anys després coneixerem amb el nom de feudalisme. Són els primers, el substrat d’un reguitzell de persones, que integraran amb els anys el contingut de la documentació d’aquella heterogènia societat pagesa i ramadera andorrana que tots coneixem.