Els darrers dies hem vist com diferents organismes públics han contractat nous serveis de comunicació. Alguns ja en tenien i han canviat de prestador, i d’altres l’han creat de zero. I alguns ho han fet sense complir amb els principis de publicitat i concurrència que haurien de complir tots els processos de contractació per part d’ens públics. No ha sortit cap edicte al BOPA ni anunci a la premsa o d’altres. I fins i tot en ocasions anteriors això s’ha fet des de Comuns.
Em direu que “clar, la qüestió de la comunicació és de confiança” i que cada institució té dret a escollir qui vol que la hi porti. Tot i que penso que en el fons és una qüestió de professionalitat, una cosa no està renyida amb l’altra. En qualsevol procés de contractació, fins i tot un de regit pels principis de concurrència pública i publicitat, hi ha cert marge per escollir aquella opció amb la qual més afinitat o millor feeling es té. Els mateixos arguments serveixen per rebutjar les contractacions a dit per als serveis de comunicació dels comuns i del mateix Govern. Puc entendre que hi hagi un càrrec de confiança que coordini el servei, però no que tots els mempes (o gairebé) del departament hagin de ser de relació especial. Perquè entenc que el servei hauria de ser neutral i no polític, i ja que es paguen amb diners públics, de tots, també haurien d’informar de tots, i no només des del punt de vista de la majoria, com passa massa sovint en els Comuns.I deixo per a un altre dia la qüestió de les contractacions a empreses que cotitzen a l’estranger per fer una feina per a la qual a Andorra hi ha prou professionals més que capacitats.