Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar. No em crec que sigueu mags, ni en el sentit de savis ni per la màgia, i allò de Reis ni m’importa. Moltes de les cartes que ja fa anys que us enviem demanen pau al món i molta salut, i només cal veure el panorama internacional i com de plens estan els hospitals i, encara pitjor, els infantils. La part material de la vostra feina, què voleu que us digui?, tampoc té tant de mèrit. Els regals són a les grans superfícies i vosaltres ens els porteu a casa, amb el permís (i ajuda) dels pares, és clar. Un aplaudiment. Això és tot? I aquella part de la carta en què demanem coses pel bé del món? Suposo que si la llegíssiu bé i fóssiu mags aquesta nit no arribaríeu aquí a la cavalcada. Prou feina tindríeu molt a prop d’on veniu i pel vostre camí, perquè hi ha milers de morts al Mediterrani per causa de la guerra o en altres regions del món, on molts nens pateixen desnutrició i moren amb pocs anys de vida. Aahhh! Però és clar, aquests nens no tenen el costum d’escriure la carta i per tant potser no són dignes de la vostra màgia. Però quan demanem pau al món des d’aquí, des d’Occident, ho demanem també per a la resta, i aquí és on heu d’entrar vosaltres en acció. Fa milers d’anys que porteu joguines i regals als nens i als grans, això ja ho teniu coll avall, i més ara amb les compres que es poden fer per internet. Us heu convertit en una delegació d’Amazon, i prou. Crec, sincerament, que us heu acomodat molt. Avui tancaré el balcó, no vull que em deixeu res. Els regals me’ls puc comprar. El que vull ja fa anys que ho sabeu i no m’ho porteu. Carbó per a tots tres!!
