El Govern va anunciar la setmana passada que l’índex de preus de consum (IPC) del 2023 finalment s’havia situat en el 4,6%. Aquesta és una dada important perquè gairebé tot s’hi vincula. Molts treballadors autònoms i petites empreses estaven esperant disposar de la dada per poder actualitzar els preus dels seus serveis i anar a buscar nous clients. Molts preus públics, taxes i impostos també s’acaben revaloritzant d’acord amb aquest índex. I sense oblidar que bona part dels lloguers (d’habitatges, aparcaments i locals) també s’incrementen en funció de l’IPC. I ara gràcies a la llei que pròximament haurà de debatre el Consell General, també s’actualitzaran alguns salaris amb aquest 4,6%. Però si no és que es presenten i s’accepten esmenes en el tràmit parlamentari que modifiquin el projecte de llei presentat pel Govern, molts salaris no s’actualitzaran, perquè estan per sobre del salari mitjà, i això, encara que es pugui considerar que aquests salaris ja són suficients, representa una pèrdua de poder adquisitiu per a aquests treballadors, una devaluació de la seva feina i esforç. I tampoc s’actualitzaran els d’aquells que hagin formalitzat un nou contracte laboral durant el 2023, malgrat que aquests treballadors també vegin com se’ls incrementa el cost de la vida. Menció a part mereixen els treballadors per compte propi, que malgrat que alguns puguin revaloritzar els seus serveis amb aquest 4,6%, perquè també se’ls ha apujat el preu de mercaderies i serveis, difícilment ho veuran reflectit en la seva “nòmina”, i menys tenint en compte que les seves cotitzacions a la CASS es vinculen al salari mitjà, i aquest segons apuntava Estadística havia crescut al voltant d’un 8% a l’octubre.
