Algú havia pensat que la II Guerra Mundial hauria estat l’últim conflicte armat d’envergadura que hauria lliurat la humanitat, sobretot perquè amb l’aparició de l’arma nuclear, la destrucció de l’altre podia perfectament convertir-se en la pròpia aniquilació. Però els qui ho pensaven pecaven de candidesa: ben aviat va esclatar la Guerra d’Indoxina i, anys més tard, la del Vietnam i la del Golf, al costat de dotzenes de conflictes locals de més petit abast que des del 1945 fins avui no han deixat de confirmar que la humanitat no és només el regne de l’Homo sapiens, sinó també el de l’Homo bellicus. Guerres, però, que no han tingut, fins avui, un efecte de destrucció massiva i que no han provocat el temut efecte cinegètic de regulació de la demografia humana, per bé que sí que ho han fet, i molt cruentament, a escala local allà on s’han produït.

Els senyors de la guerra no han deixat mai de promoure i alimentar els enfrontaments armats, sigui per afany de domini territorial i econòmic, sigui per altres motius inconfessables, com el negoci armamentístic, les rivalitats regionals o locals o les intoleràncies religioses.

A principis de l’any passat, els senyors de la guerra del que queda avui de l’imperi rus van voler ampliar l’annexió de Crimea duta a terme impunement anys abans i van començar a envair Ucraïna, iniciant-se així una nova i cruenta guerra, que omple la humanitat d’incògnites i amenaces. Un conflicte que tot fa pensar que s’enquistarà, perquè en el torcebraç hi ha massa actors implicats que tenen molt a perdre.

I mentre tothom pensava que el món ja corria prou riscos amb la guerra de Rússia a Ucraïna, vet aquí que s’ha obert la caixa dels trons del conflicte araboisraelià covat des de la fundació de l’Estat d’Israel i amanit durant 75 anys amb episodis sagnants alimentats pel conegut extremisme dels uns i dels altres. Una nova guerra, doncs, amb possibles derives incalculables, amenaça la humanitat. L’han començat els senyors de la guerra de Hamàs amb un acte terrorista inqualificable, i han recollit l’envit els senyors de la guerra d’Israel, arrogants hereus d’aquell cabdill Josuè que, segons la tradició bíblica, fa quatre mil anys va massacrar la ciutat de Jericó al so de les trompetes celestials. Dues forces embogides: la de la milícia terrorista alimentada per l’Iran (i, si no avui potser demà, per Rússia, si ho considera útil per als seus interessos), i la de l’estat teocràtic hebreu, tenen avui la clau de l’estabilitat del planeta. I, vistos els precedents, no es pot esperar seny ni moderació, ni per part de l’extremisme islamista ni per part dels qui, enarborant la bandera de l’estrella de David, es disposen a ocupar la Franja de Gaza forçant una deportació en massa de població civil.

I cal no oblidar un detall: Rússia i Israel disposen de l’arma nuclear, i també en disposen altres potències que en una eventual escalada dels conflictes en curs podrien veure-s’hi implicades.