Els submarins de la discòrdia

Enmig d’un món convuls, pandèmic, desorientat, on les tensions i els conflictes de tota mena es multipliquen com a panets, s’hi ha afegit una crisi greu, sobtada, inèdita: la crisi dels submarins.
Allò que podia semblar una picabaralla entre amics o socis s’ha transformat en un daltabaix diplomàtic seriós entre estats aliats del món occidental. I el punt de discòrdia que ha provocat l’enuig majúscul dels francesos són uns submarins nuclears! Ja té miga la cosa! Uns submarins nuclears made in France que han estat descartats per Austràlia a darrera hora i sense avisar. Era un contracte sucós. França el qualificava de contracte del segle. Un contracte que preveia que Austràlia pagués a França 56 milions d’euros a canvi d’una dotzena de submarins nuclears. I la setmana passada, sense preavís, els australians van trencar dit contracte signat amb França per comprar aquests ginys als EUA! I per a més inri el Regne Unit va ser el testimoni d’aquesta punyalada trapera que Austràlia i els EUA han fet a França! I és que el teatre geopolític d’aquest sainet que podríem comparar amb una tragèdia grega està a milers de quilòmetres de casa nostra. És al Pacífic. I els actors d’aquesta pugna pel monopoli de la influència i del control d’aquest espai a l’altra punta de món són els EUA i la Xina. Un duel implacable entre dues potències mundials que cerquen controlar el món.
Hom podria pensar, després de la retirada a l’Afganistan, que els EUA prosseguien una política de replegament, deixant el camp lliure al seu competidor més ambiciós, més poderós, més sibil·lí: la Xina. Però no. Dimecres passat, el president dels EUA, Joe Biden, va anunciar un nou joc d’aliances per fer front a la Xina en l’espai indi-pacífic i li va donar un nom: Aukus. I amb quins socis? Amb Austràlia i el Regne Unit, que també té l’arma nuclear! I França? I Europa? Han quedat fora de joc.
Així, Austràlia va trencar el contracte amb França i va acceptar els submarins nuclears nord-americans que li oferia Washington. Per quina raó? Doncs perquè dits submarins ianquis formen part del pack d’aquesta aliança nova de trinca creada pels EUA. Cap rastre i cap menció a Europa i un gran menyspreu a l’altre país europeu que té l’arma nuclear, França. No ens enganyem, els EUA han menyspreat Europa. I fent aquest lleig a França han fet visible que per a ells Europa no compta per a res en la seva lluita pel control de la influència en aquesta àrea del món i en la seva batalla amb la Xina pel control del planeta. En aquest joc d’aliances i nova geopolítica Europa es veu desplaçada i fins i tot arraconada pels actors potents. Pels que es pretenen amos del món. 
I així, quan podríem somniar en un món millor, un món sense armes, un món on els duels i les ànsies de poder global es bastirien solament amb el soft power, la compra/venda d’uns submarins nuclears creen un daltabaix diplomàtic sense precedents. I el més sorprenent és que aquest conflicte monumental ha estat entre potències aliades, entre estats suposadament amics. Potser és això el que fa més mal. 
Alhora, les reaccions d’uns i altres també ens mostren el pou de greuges i d’incomprensions entre els tres principals actors que segurament tenyiran de negre les relacions internacionals i geopolítiques durant algun temps. França crida a consultes els seus ambaixadors als EUA i a Austràlia. Austràlia es disculpa i diu entendre l’enuig francès, però no rectifica, i els EUA minimitzen i fan la viu-viu, ja que per a ells solament valen els seus interessos.
I entremig de tot això, espero pel bé de tots i per la pervivència de la humanitat, que aquests submarins nuclears siguin només armes de dissuasió dins del joc de poder geopolític al Pacífic. Que siguin submarins d’intenció i no d’acció.