Els veïns de baix estan tot el dia tirant-se els plats pel cap, discuteixen nit i dia. Ja fa temps que a casa diem que no s’entenen, que això no acabarà bé per al matrimoni, que o se separen o algú prendrà mal. És clar que la situació ha arribat a un punt en què ja no hi ha volta enrere, no hi ha possibilitat de reconciliació.
Malgrat que fa gairebé tota la vida que estan junts, darrerament la relació ha anat flaquejant; ella deia que ja no li feia cas com al principi, que al principi de casats tot eren moixaines però després ell va començar a mirar-ne d’altres, i ella només era allà per rentar els calçotets i fer el sopar dels nens.
I aleshores van venir els retrets, els insults i la manca de respecte. A vegades els crits se senten per tota l’escala, i crec que ella vol marxar de casa, n’està decidida. Però, segons el que ens ha dit la portera, tot i les amenaces i els insults ella vol marxar de bones maneres, diu que està intentant que el seu marit segui amb ella per parlar del tema, pel temps que han passat junts però, sobretot, pels fills. Vol que quedi una bona relació per no perjudicar el fruit de la seva relació, i per altra banda no tenen cap culpa que els pares trenquin la seva relació. Però ell no vol parlar del tema, fa el sord quan ella el treu, i finalment ella haurà de trencar.
Ara ja no ho poden arreglar, el nivell de desconfiança ha arribat a un nivell perillós.
L’altre dia, l’ascensor no funcionava i vaig haver de pujar a peu, i quan vaig creuar el seu replà vaig veure com ell li regirava la bossa abans d’entrar a casa, ves a saber què buscava. I ara m’he assabentat que després d’amenaçar-la repetides vegades de prendre-li les targetes de crèdit i de deixar-la sense assignació (segons sembla, ella treballa però dona gran part del seu sou al marit), finalment ho ha fet. Diu que a partir d’ara li digui què necessita i que ell ja l’hi comprarà, una bona manera d’anul·lar algú en aquest món en el qual vivim, on qui paga mana. A més diu que la denunciarà si marxa... Tinc els meus dubtes sobre si això és denunciable.
No ho sé, tot plegat em sembla una manera una mica antiga d’actuar, semblen aquells marits masclistes de fa seixanta anys; amenaces, insults, li ha tallat internet i no pot penjar els pòsters que ella vol a l’habitació, i al final no sé com acabarà tot això, però espero que acabi aviat i sense que ningú prengui mal.
Espero no haver-vos avorrit amb els problemes domèstics dels meus veïns, però és que els tinc tan a la vora que no puc evitar sentir-m’hi proper i prendre-hi partit. A casa ens costa veure-ho des de la distància i estem a favor de la dona, pobra. Creiem que si vol marxar de casa, té tot el dret de fer-ho, que és lliure per fer el que vulgui, que jo no sé si nosaltres aguantaríem gaire vivint amb un dèspota així, que fins i tot un dia va entrar a casa nostra a demanar-nos no sé quins papers d’un banc, qui s’ha cregut que és?
Un altre dia us parlaré del que està passant entre Catalunya i Espanya, que crec que també és un tema prou interessant per tractar-lo a la columneta.
