Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de mireia

Mireia Suero

Periodista

 

 

Els visionaris que parlaven d’enxufats




Ens recomanava el Regne Unit la setmana passada, en el marc de la presentació del tercer informe d’Andorra al Consell de drets humans de Nacions Unides, que el Principat hauria d’adoptar un procés obert, basat en els mèrits, a l’hora d’elegir els candidats del país davant de l’ONU. És evident que el missatge que envien les elits de les societats democràtiques dona per fet que la meritocràcia existeix. Res més lluny del que deia Barack Obama: si t’esforces ho podràs aconseguir. O, a l’estil català, el que predicava Pep Guardiola: si ens aixequem ben d’hora, i sense retrets, som un país imparable. Però no són pocs els investigadors que han posat en dubte aquest criteri. Estudis realitzats per equips de la Universitat Harvard conclouen que la meritocràcia no existeix. O que tan sols te’n pots beneficiar si estàs al top ten. És a dir, si formes part d’una minoria selecta formada principalment per homes blancs, heterosexuals i de classe alta. Uns estudis que venen a confirmar el que des del lumpen s’havia batejat com els enxufats. Pel que sembla, Andorra no és una excepció. Un estudi realitzat pel CRES sobre l’abstenció electoral posava de manifest que la població creu que al país existeixen unes estructures clientelars i que la participació política té tan sols per finalitat l’assoliment d’un avantatge personal. Una qüestió prou important per aprofundir-hi però ningú en vol parlar. Ens ho diu el filòsof Michael J. Sandel: l’ideal de la meritocràcia acaba tenint un efecte corrosiu a la vida democràtica i genera un sentiment d’humiliació per als que fracassen malgrat esforçar-se. Què succeeix quan aquests són molts?

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic