Els voluntaris i les associacions al servei de la societat ja tenen fira

Ara fa uns dies, el 28 de gener, va tenir lloc la primera Fira del voluntariat d’Andorra al Centre de Congressos de la capital. Un dels elements que defineix el nostre país és l’entrega desinteressada que –permeteu que ho digui en conjunt– mostrem els habitants quan cal organitzar-nos per donar un cop de mà a qui ho necessita. 
El voluntariat civil va néixer de forma organitzada a Andorra de la mà dels Voluntaris de Protecció Civil, a principis dels anys 60, quan un grup de joves es van unir per posar-se a les ordres del cap de bombers quan la situació ho requerís (dit de passada, d’aquí en van sorgir els nostres Isards, que porten els colors d’Andorra al rugbi). Aquesta primera Fira del voluntariat ha servit també per fer-los un sentit homenatge a través d’un dels primers integrants, el Sr. Joan Junyent, que ens va relatar la seva història.  
L’any passat va ser un any de record per a les víctimes dels aiguats que Andorra va patir l’any 1982; els relats sobre la reacció de la població de tots els sectors de la societat, en ajut de la comunitat, són captivadors. Per sort, des d’aleshores no hem hagut de viure una catàstrofe similar, però la societat sempre ha destacat per tenir aquesta tendència solidària, que és ben visible cada cop que ha calgut, fins i tot en col·lectes econòmiques destinades a banda i banda de les nostres fronteres.
La darrera mostra la vam tenir en la ja passada pandèmia de la Covid, quan centenars de persones es van mobilitzar per donar un cop de mà: des dels vora 30.000 donatius rebuts al número 828 d’Andorra Telecom fins a la família que va sufragar de forma anònima les despeses del contingent de metges cubà que es va desplaçar al país, passant pels més de 550 voluntaris que es van centralitzar al ministeri d’Afers Socials, Joventut i Igualtat per oferir la seva ajuda desinteressada. D’aquest temps dissortat almenys en podrem recordar en positiu com aflora entre nosaltres l’esperit altruista quan el veiem necessari.
Deixant de banda moments excepcionals, la vitalitat del nostre teixit associatiu dedicat al voluntariat va poder-se mesurar en un acte que volia:
1. Proporcionar un espai de trobada entre entitats, voluntaris, institucions i visitants per intercanviar idees i coneixements.
2. Millorar la consciència sobre les oportunitats per ajudar que hi ha disponibles per als que volen donar part del seu temps i energia.
3. Donar visibilitat a les associacions i així poder atraure més voluntaris i voluntàries i recaptar fons.
4. Fomentar el contacte directe entre les moltes persones que col·laborem de diferents maneres, i millorar així la relació i la proximitat entre els actors que componem aquesta comunitat.
5. Oferir formació a les entitats participants per ajudar-les a captar, gestionar i mantenir voluntaris.
6. Aportar bones pràctiques, com les que es van poder conèixer a través de la Universitat d’Andorra o el projecte de Participació, actuació i servei de l’Escola Andorrana de batxillerat.
L’acte va tenir una gran acollida per part del públic, amb més de dos-centes cinquanta persones en el moment de màxima afluència. Això ja fa pensar en la possibilitat d’ampliar espais per a la segona edició. El ministeri té com a tasca principal en aquest àmbit la d’ajudar a ajudar i, per això, cal agrair la seva participació a les 29 entitats presents, als ponents i al públic en general per fer possible aquesta fira.
Desitjo que aquesta jornada ens ajudi a reflexionar sobre la importància de l’ajuda mútua i la col·laboració en el si de la nostra societat; la formació que es va impartir durant la fira ens recorda que les organitzacions són sòlides quan es basen en principis i valors, però es perden quan se n’allunyen. És possible que la comunitat de voluntàries i voluntaris sigui la que menys necessitat té d’aquest missatge, ja que és el camí que ens mostren a tots amb el seu exemple.