Els vots del Pas de la Casa

Una constant quan parles amb gent del Pas de la Casa són les referències a la poca atenció que rep aquest poble per part dels responsables polítics, ja siguin comunals o nacionals. Oblit és una paraula que es repeteix a cada dues frases del teu interlocutor. Oblit i estigma. De fet, no és cosa estranya que algú et parli de “baixar a Andorra”. És la sensació de ser quelcom de diferent, de no encaixar (sembla). Una impressió contra la qual els ciutadans de la vila s’estan rebel·lant (no és el primer cop) després de la crisi viscuda pel tall de la carretera d’accés a França. Es reivindiquen i reclamen “el que és seu” omplint-se de dignitat. Si aporten tant al PIB del país, com és que obtenen un retorn tan baix? Per quin motiu l’oblit? Per què l’aïllament? La resposta també és clara i constant entre els ciutadans: perquè al Pas de la Casa hi ha poc més de 300 electors. 300 vots que influeixen ben poc en el resultat d’unes eleccions a la parròquia encampadana, que té un cens de 3.900 electors. Allà no s’hi guanya ni s’hi perd el Comú ni cap conseller general. Fins i tot he sentit dir que és impensable un cònsol menor del Pas de la Casa (el cònsol major ja ni se’l posen a la boca). Així és la lògica dels partits, prioritzar el nombre de vots en lloc d’atendre les necessitats de la ciutadania. Un comportament força estrany, tenint en compte que la seva funció hauria de limitar-se a estar al servei de la població, de l’interès públic. Treballar per la igualtat d’oportunitats, la no-discriminació i pel benestar, siguin dues persones o 20.000. Malauradament, el que és de sentit comú sovint no ho sembla.