Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de AWard

Alan Ward

Professor

 

 

Els xinesos de Londres




La història de les relacions –comercials i altres– entre la civilització xinesa i occident es troba a l’ordre del dia. Sens dubte, els entesos en la matèria estaran parlant d’un conflicte entre civilitzacions en les relacions actuals entre el president dels EUA i diversos països orientals. En efecte, els contactes tant amb la Xina, com també amb Corea del Nord i en grau menor amb el Japó s’assemblen més a una pel·lícula de Woody Allen que a la diplomàcia d’alta volada entre estats: són fets d’un reguitzell de contradiccions verbals, de tensions comercials i àdhuc militars, i de malentesos socials. Tan sols cal observar el llenguatge corporal dels alts dirigents tant americans com asiàtics per entendre que, en termes generals, no se senten físicament gaire còmodes en la presència dels uns i dels altres.

Aquesta situació té algun aspecte paradoxal, quan hom considera que fa molts segles que uns i altres estem en contacte. Fins i tot abans de l’època dels contactes en l’època colonial –entre els segles XV i principis del XX– els europeus coneixien l’existència de l’Índia i de la Xina, sobretot a través dels intercanvis comercials. Durant el període medieval, la importància de Terra Santa per a l’Europa Occidental no tan sols es pot resumir en termes religiosos. Els aspectes econòmics tenien una importància innegable, ja que aquesta riba del Mediterrani era a la vegada termini de la Ruta de la Seda i el punt per on entrava la mercaderia de l’Àsia, essencialment sedes i espècies, que tenien una gran acceptació al mercat europeu.

Se sap, a més, que les relacions comercials entre Àsia i Occident dataven d’un període molt anterior. Estaven en ple funcionament, com més tard, ja a l’època de l’Imperi Romà. Recentment, alguns descobriments molt tangibles ens ho han demostrat de manera molt física i tangible. El 2013 es va descobrir un petit tresor de monedes romanes al castell de Katsuren, a l’arxipèlag d’Okinawa, al sud del Japó. Què hi feien, allà? En desconeixem la seva trajectòria exacta, però tot apunta que provenien de Roma en contrapartida de productes orientals importats a l’Imperi.

Més recentment, l’any 2016 es va trobar un cementiri romà en unes obres al riu Tàmesi, a Londres. En si, aquest fet no és excessivament estrany, ja que va ser la presència romana la que va estructurar la ciutat de Londinium. El que va despertar més interès va ser que l’anàlisi dels ossos d’alguns dels cadàvers va demostrar el seu origen asiàtic, i molt possiblement xinès. Amb una identificació positiva i dues de possibles, ja queda clar que no només existien contactes comercials entre regions, sinó que àdhuc algunes persones van fer personalment el camí. Dos mil anys després, potser ens haurien de conèixer més bé, els uns i els altres.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic