Deu dies fa que vam començar la campanya electoral i ja ens repetim. Suposo que la majoria de ciutadans, al final, viuen una mica més aliens al dia a dia d’aquesta marató que ens organitzen els partits abans de les eleccions, però els asseguro que els periodistes, que anem cada dia amunt i avall a buscar una declaració de 5 minuts sobre algun punt del programa electoral, ja notem la fatiga. Arguments i idees repetides, amb diferents interlocutors i a diferent parròquia, però al final, res de nou que no s’hagués dit el dia abans o l’anterior. Missatges que no acabo de tenir clar que passin o que interessin (els registres de lectures a les webs dels mitjans poden ser un baròmetre a tenir en compte) i encara ens queden dos dies! Potser, si no fos que portem tres mesos de precampanya, dedicar 12 dies a la campanya electoral tindria sentit, però amb la situació actual, amb una setmaneta crec que n’hi hauria hagut de sobres. Qui té el vot decidit, ja ha votat a la Batllia. Qui no, ja ha tingut temps de llegir-se el programa, assistir a les reunions de poble o agafar somnolència amb la majoria de debats televisats. Des de primera línia, puc dir que en alguns casos he tingut la sensació de déjà-vu, que tornava a sentir les mateixes propostes que quatre anys enrere; mentre que en altres moments només he sentit a parlar del que ja ha fet el Govern o de prometre projectes que ja estan en marxa. No soc experta de res i no tinc la fórmula màgica, però tinc la sensació que caldria replantejar les campanyes. Buscar al·licients i fórmules que de veritat interpel·lessin l’elector. O és que no el fan precisament per a ells tot aquest paripè?