Embranzides glorioses i prominents

En el meu anterior article, intitulat Realitats inconciliables i contraposades, hi exposava la confrontació que existia entre les dificultats per viure dignament de molts compatriotes i la creació d’una nova taxa sobre la tinença de gossos. Una contradicció flagrant en aquest temps de penúries. Irònicament, acarava el fet de ser propietari d’un gos santbernat o de tenir un quisso de raça Chihuahua. Ho feia per comentar, amb humor, el diferencial de l’import de la dita taxa, que seria una quantitat 70 o 80 vegades superior per al company de més volum i pes, en comparació amb el menut.
Com que els quatre Comuns, d’ençà, s’han assualat i han fixat un pagament únic de 25 euros per bèstia, la meva divagació ha quedat aigualida. A cada bugada es perd un llençol!
Al·leluia! Als que som addictes i assidus a prendre un bon cafetó a primera hora del matí, mentre llegim els diaris, se’ns han obert els esperits. Finalment, després de set setmanes d’abstinència, podrem retrobar-nos amb amics i coneguts, i reprendre el trinquet de cada dia, que ens havien truncat de sobte, fent una mica de vida social, tan necessària a l’ésser humà.
Aquesta és la manifestació palesa més egoista però, paral·lelament, també hem de mostrar la nostra solidaritat amb els propietaris i empleats de cafès, bars, granjes i cafeteries, que s’han vist, tots, penalitzats en gran manera per l’aturada dels negocis, tancaments forçats o funcionament a baix rendiment.
Tot i les evidències científiques que han assenyalat amb el dit la perillositat del risc de contagi en aquesta mena de negocis, puc testimoniar i atestar en primera persona que l’establiment que freqüento fidelment, des de l’inici de la declaració de pandèmia han fet complir al peu de la lletra totes i cadascuna de les mesures estrictes, i adequades, en pro de la salut dels seus clients, sense cap excepció. No cantem victòria, encara, però ja és un bon pas i una satisfacció per a tots els implicats, d’una banda i altra del taulell.
Independentment del que ens ocupa i preocupa des de mitjan mes de març, hi ha un altre tipus d’emergència social que fa temps que cueja: la dels pisos de lloguer. Al cap de molt marejar la perdiu, el Govern ha creat l’Institut de l’habitatge per emprendre accions encaminades a resoldre parcialment aquest problema candent i d’inajornable resolució, perquè el subsidi al cost dels lloguers s’ha convertit en un cercle viciós; si l’ajuda a l’habitatge privat es va adaptant, els arrendadors augmenten els preus. Una solució d’urgència només pot passar per la construcció de pisos de caràcter social. A cul escaldat, calces d’espart.
D’altra banda, hem sabut que a partir del dia 23 de novembre i de l’1 de desembre els turistes espanyols i francesos tindran via lliure per visitar el país. Una excel·lent notícia per al comerç en general, per als hotels i, alhora, per a d’altres actors econòmics estretament lligats a aquestes empreses.
Sense cap vinculació directa amb Andorra, però que ens ateny i afecta, sortosament, un laboratori nord-americà ha informat que en pocs mesos començarà a comercialitzar una vacuna, que podria resoldre, apaivagar o curar la malaltia pandèmica que estem patint. Un fet que complaurà tota la població i que ens estalviarà cabòries i mals pensaments, i ens alliberarà d’angoixes, inquietuds, patiments, dolors i morts.
La setmana transcorreguda ens ha aparegut un poc gloriosa amb fets prominents, si excloem l’entestament d’algunes corporacions a mortificar el proïsme amb capricis minsament reflexionats i valorats. Sopars de duro… després de baixar del ruc.
Remarcable, en molts sentits, l’autorització de l’Executiu per reobrir locals on pots consumir mentre xerres i crees relacions socials.
I veiem que el Govern governa, fixant-nos especialment en la iniciativa d’emprendre accions encaminades a afavorir els no afavorits, en la cerca de pisos amb un lloguer que s’adigui amb els recursos disponibles, escassos.
Alegria continguda i prudent davant la previsible bona temporada que podem albirar, i el rellançament de l’economia beneficiat per l’afluència de turistes i l’esperança que en poc temps hàgim pogut dominar la malaltia que ens corca l’ànim i la tranquil·litat.
Tota una olla grossa de vianda barrejada amb molta teca suculent, abundós caldo i condiments variats.