S’apropa la pausa en l’any polític i judicial, aquell moment del calendari en el qual a Espanya s’aturen les màquines perquè els problemes de la gent desapareixen durant un mes, i és que és estiu, no fotem. La Comunitat de Madrid, tanmateix, no volia marxar de vacances sense abans aprovar la llei del “Concebut no nascut”. Igual que tota regla que es preï, es farà arribar als principals beneficiaris, però com que estan per fabricar no saben on enviar-los el text íntegre.
La cosa, diuen els seus impulsors i ideòlegs, té per objectiu reconèixer –sota l’empara de la presidenta més llibertària de la pell de brau, la meva cosina llunyana Isa–  l’entitat jurídica i els drets de tothom des del precís instant de la concepció. “Concepció”, nens i nenes, significa que un dels soldadets paterns s’enduu el gat a l’aigua amb un dels fèrtils òvuls materns després que el papa i la mama juguin que ell és el repartidor del butà, ella el rebi lleugereta de roba i greixin la maquinària. Exacte: és el que passa quan folles a pèl, molt bé, Ermessenda –veig que a l’escola ja us ho han explicat–. Aquest estatus per al zigot s’aplica sempre que comporti algun profit per a la unitat familiar, com ara la consideració de família nombrosa. La mesura, faltaria, ha sigut d’allò més ben acollida per les llars on ja s’esperava la tercera criatura. A la regió se n’han trobat només dos, és clar: ja em diràs qui pot pagar-se un habitatge a la capital del regne, tenir dos fills i estar prou sonat com per fer-ne un més. Vam parlar amb una de les parelles, que assegura que l’embrió ha manifestat que des que existeix el nou marc legal se sent orgullós de la seva contribució a l’economia comuna, ja que cada cop que a casa canviïn de cotxe –quantes vegades ho fa la gent, en un any?– pagaran la meitat de l’impost de matriculació. Val a dir, i no és detall menor, que no s’exigeix un nombre determinat de setmanes de gestació, que ha de ser certificada, això sí, per un facultatiu. El darrer aspecte és conditio sine qua non, de manera que estalvieu-vos d’anar a ensenyar al funcionari de torn un preservatiu trencat, el predictor tenyit de rosa o, de cap de les maneres, un vídeo domèstic que aixequi acta dels minuts d’intercanvi de fluïts. 
Ignorem si la iniciativa se l’han empescat solets al PP regional o si els ha animat Vox. En el segon supòsit, veurem quant triguen els d’Abascal a vincular els beneficis de la norma a la xufla aquella de la “prioritat nacional”, per distingir una digna espanyola en estat de bona esperança d’una panxita prenyada. La proposta serà similar a Prioritax Forte, els supositoris XXL que els barons autonòmics populars s’han embeinat tub d’escapament amunt per poder governar.