Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Manel Gibert

Manel Gibert

Filòsof i escriptor

 

 

Emocions estètiques




En una exposició del Museu Picasso de París llegíem el lema: Som el que guardem. Una afirmació que també pot referir-se al cúmul d’estímuls que desem a la vitrina de l’imaginari i 
sojornen allà, en una estança lluminosa de la memòria sensitiva.
Les emocions estètiques són sorpreses que volem rebre, regals dels déus que ens ajuden a relligar l’educació sentimental, coneixements que teníem i mancàvem. Si ens hi esforcem, podem deixar-nos seduir pels objectes plàstics amb tota la intensitat emotiva de què som capaços. Les emocions mouen literalment els esperits, alimenten la nostra condició d’éssers fràgils, generen plaers dels sentits que hem de cultivar per tal d’excel·lir en l’art de viure més plenament. Però si aspirem a ser commoguts per belleses i sublimitats, hem d’anar més enllà del gest efímer perquè les arts són abstractes per definició i no ho diuen tot ni sadollen el desig sensual dels artistes i els amants. Les seves veritats no són demostrables. I els referents s’espargeixen per l’univers simbòlic: són pertinences evanescents que obtenim i extraviem pel camí. Una sensació de guany i de pèrdua ens embarga quan passen a la categoria líquida de les belles remembrances. Anar a cercar-nos dins els miralls de les arts és una experiència fonamental. La dedicació no només és essencial per als creadors, sinó que conforma la mirada incisiva de l’espectador.
En una de les Cartes a un jove poeta, Rilke diu que cap mot no pot desvelar el misteri de les obres d’art. És impossible descriure les emocions que suscita una escena crepuscular de Turner; dir el delit immens de tocar els reflexos a l’aigua i les estrelles a l’abisme del blau nocturn de Van Gogh; explicar la sensació que produeix distingir un pont que sorgeix rere la boira creada per Monet, aclarir la raó per la qual les taques esdevenen un paisatge concís a la distància que requereix aquell Cézanne que ens ha captivat...
Aquesta és la màgia, l’infinit que topa amb els límits. El caràcter indicible de les produccions deriva de la naturalesa etèria que les anima. Val la pena visitar galeries i contemplar-hi joies, pictòriques o de qualsevol altra mena, que no ens cansaríem mai de contemplar. Per exemple, ara podem fer el sacrifici dolç de desplaçar-nos mínimament i arribar-nos a Cal Pal de la Cortinada, submergir-nos en les al·legories aèries de l’exhibició Estripagecs: contrastos, fusió i memòria de Pere Moles. O fer una passejada per Escaldes i aturar-nos a apreciar les portades mítiques de la col·lecció Chambao d’Art en vinil al CAEE; el preciosisme sintètic de Gemma Piera, l’imatgisme metafòric de Rosa Mujal, les metamorfosis fragmentàries de Zoe i l’arquitectura cal·ligràfica de Judit Gaset a l’espai Taranmana; les connexions subtils d’Influencers en l’art al Thyssen, i les figuracions narratives de Joan Monegal i el fermall silenciós que llueix Ana Antolínez a ArtalRoc.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic