Empassar-se sí o sí les tifes de gossos
El de les tifes i les pixades dels gossos és sens dubte un tema que ja fa pudor, i encara ho fa més quan es remena periòdicament sense que s’acabi d’albirar mai una solució. Quan surt a la palestra la ja eterna qüestió, el cert és que s’opta sempre per pegats que, pel que s’ha vist moltes vegades, no serveixen per a gran cosa. Podríem dir que es tracta ja d’un tema que gairebé es pot anomenar d’emergència nacional, si no fos perquè evidentment hi ha de molt més greus. Però és que aquest és un problema ben visible i molest dia sí i dia també tant per a la gent que hi viu al país com per als pobres turistes, que d’aquesta manera s’emporten una imatge lamentable dels nostres carrers. És un tema ja equiparable a reformes que tot sovint s’anuncien, però que mai es porten a la pràctica. I d’això sabem molt en aquest país, molt acostumat a aplicar allò de ‘qui dia passa, any empeny’. No sabem si aquesta falta de voluntat de resoldre una cosa que, vista des de fora, no hauria de ser tan difícil és per desídia dels nostres governants o perquè ningú no s’atreveix a atacar la problemàtica des de l’arrel. La mateixa assemblea de cònsols ha abordat la qüestió en repetides ocasions, sense que fins ara se n’hagi sortit satisfactòriament, el que també és demostratiu de l’eficàcia i utilitat d’aquestes trobades per tractar afers que realment preocupin a la població. Crec que ja ho he escrit més d’una vegada, i segurament no serà l’última: em resisteixo a pensar que d’una vegada per totes no es pugui erradicar la que s’ha convertit ja en una veritable xacra de la nostra societat. Sort per a les nostres autoritats!