Si una cosa ha caracteritzat la gestió de la pandèmia de la Covid-19 des del seu inici és la confiança que ha mostrat el Govern, i especialment el ministre de Salut, en els ciutadans i en el seu saber fer. Les reiterades apel·lacions, diàries durant els moments més durs del confinament, a la responsabilitat i també a la corresponsabilitat per generar la consciència i el sentiment que la lluita contra el coronavirus era cosa de tots i que només amb tots es podria fer front a les conseqüències d’una crisi, sanitària a l’inici però econòmica i social després, en són la prova més evident.
Està molt bé que des del Govern es tracti els ciutadans de tu a tu i de forma adulta, massa sovint es pot veure polítics que es pensen que estan per sobre la ciutadania, i que el titular de la cartera de Salut consideri que “el ciutadà ha estat molt empoderat”. Ara bé, una cosa és apel·lar a la responsabilitat i a la corresponsabilitat i una altra delegar a la ciutadania funcions que haurien de fer les institucions.
I és que davant el descontrol actual de la pandèmia, i aquí potser caldria demanar-se si s’ha estat prou diligent tenint en compte com anava evolucionant la situació als països de l’entorn europeu, i l’encara major descontrol i incapacitat de gestió de l’Oficina Covid, sense una planificació adient dels recursos necessaris davant un eventual rebrot, s’ha traslladat a la ciutadania la tasca de rastrejador, de manera que són els propis ciutadans qui, en el cas de contraure el virus, han d’advertir els seus contactes perquè aquests es facin la prova corresponent.