Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Jordi Cinca Mateos

Jordi Cinca Mateos

Soci GiraffeStrategy

 

 

Emprenedoria




L’emprenedoria s’ha convertit en una qualitat molt apreciada i desitjada per a països, ciutats i institucions. Tothom vol emprenedors i els associem a l’èxit, a l’autonomia i a la diversificació de l’economia. Persones amb empenta i iniciativa, persones imaginatives, innovadores, resolutives. Amb més frivolitat que encert, sobrevalorem els emprenedors enfront dels professionals assalariats d’una organització empresarial o enfront dels treballadors públics. Entre els emprenedors també fem diferències. Els més desitjats, les estrelles, són els impulsors d’start ups, molt per davant de professionals liberals o autònoms que ofereixen serveis convencionals. Ennuvolats, oblidem que tan importants són els uns com els altres, i que un sistema econòmic modern, eficient i equilibrat requereix de tots en la justa mesura.  La creixent obsessió per l’emprenedoria obeeix a diverses raons: un mercat laboral cada cop més precari, el rebuig a estructures empresarials i públiques rígides, sovint injustes amb el talent i la formació,  i on la meritocràcia és un valor poc reconegut. 
 Surto de la base que no tothom té el perfil ni la predisposició per ser emprenedor, ni tampoc cal, ni convé. Però que n’hi hagi és important i necessari per accelerar els canvis, per innovar, per qüestionar, per avançar i, fins i tot, per incomodar l’ordre establert. Però, per què a les nostres latituds no n’hi ha més? Es fa tot el possible per potenciar l’emprenedoria? Crec sincerament que no. Sí, ho sé, hi ha ajudes. La majoria de països tenen programes de finançament, avantatges fiscals, programes de suport al primer establiment, i ajudes al desenvolupament de projectes innovadors. Ajudes necessàries però destinades a les poques persones que ja han desenvolupat la vocació i l’instint de l’emprenedor. No és suficient. Amb això no fem planter. Entre les moltes coses a fer en vull destacar dues. Cap d’elles genuïna ni pròpia, ja ho fan els països i les empreses més avançades.
La primera actuar a la base, on es maduren i consoliden les vocacions, la manera de fer, els valors: a l’escola. Volem joves amb iniciativa i innovadors, que pensin, estructurin i posin en funcionament el seu negoci, que assumeixin i  gestionin el risc. Però no els preparem ni entrenem per fer-ho. En general –no parlo només d’Andorra–  trobo a faltar sistemes educatius coherents amb el que exigim als nous professionals quan s’incorporen al món adult. Necessitem que l’escola garanteixi que els joves surten amb uns coneixements suficients sobre el funcionament de l’economia i les finances personals, domèstiques, corporatives i públiques. Necessitem una escola més  centrada a planificar, estructurar, organitzar i desenvolupar projectes. Que ensenyi a gestionar en positiu el fracàs d’un projecte fallit. Una correcta relació amb el fracàs determinarà que hi hagi més emprenedors. La segona idea és en l’àmbit laboral. Potenciar la política del 85-15 dins les empreses. Es tracta de donar la possibilitat als treballadors de destinar el 15% de l’horari laboral a desenvolupar nous projectes. Moltes de les empreses que ho estan aplicant ni tan sols exigeixen que el projecte estigui vinculat a l’empresa. El cas més rellevant d’aquesta pràctica és el de Google, que aplica la regla en una proporció de 80-20. Podem pensar que això només està a l’abast d’empreses molt grans, però en base a la mateixa idea podem imaginar moltes variants assumibles per a organitzacions petites. A Andorra, empreses amb un alt component tecnològic com Andorra Telecom o FEDA, empreses cada cop més especialitzades com ara els bancs, o empreses amb una activitat molt concentrada en períodes concrets de l’any com són les estacions d’esquí, ho podrien valorar. Sovint ens lamentem de les dificultats d’Andorra per atreure talent o retenir-lo, veiem com joves molt formats no tornen o s’acomoden en empreses, públiques i privades, sense acabar mai d’esprémer el seu talent. Les empreses que s’hi han atrevit han descobert una via per retenir bons col·laboradors, en la majoria dels casos han constatat un creixement professional en l’empleat que millora el seu rendiment el temps dedicat a l’empresa, i sovint, la mateixa empresa ha acabat participant en els projectes desenvolupats pels treballadors. 
Afavorir l’emprenedoria vol un marc legal favorable, ajudes públiques, accés al finançament i una Administració àgil, però per damunt de tot vol actitud i una manera de ser que s’ha d’ensenyar, fomentar i propiciar. 

Compartir via

Comentaris: 2

Comentaris

Això es diu Ecosistema i fa anys que es parla, malauradament es un punt més del PowerPoint dels programes electorals que treuran a passejar les properes eleccións.
Em sap greu, però el marc legal d’aquest ecosistema ho fan lleis, fetes per polítics que, molts, mai han viscut el jugar-se tot a una idea.

He pasado por esto, me he especializado en textil y con marca deportiva, incluso te diría que soy un apasionado de lo que hago, lo que en el camino me lleva a reflexionar si es bueno o malo, ya que generalmente la gente por que al no encontrar ni financiación coherente a travez de un socio, ni de instituciones es imposible compaginar el desarrollo profesional con la dedicación que conlleva una empresa en sus primeros pasos.
Totalmente de acuerdo con el artículo, los politicos que forman esas leyes son desocupados que terminan viendo empresarios, en ningún caso empresarios que aportan sj conocimiento a la sociedad a travez de la política.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte