"Cuida de mis sueños/ cuida de mi vida./ Llévame en tus brazos,/ llévame sin prisa" (Cúidame. Juan Luís Guerra).
Avui vull fer un al·legat en defensa de la vida. El tema de la despenalització de l'avortament genera controvèrsia però sento que he de donar la meva opinió, com a dona cristiana i com a mare.
Les darreres declaracions a favor de la vida del papa Lleó són clares i contundents. A l'audiència als membres del cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu, emfatitza la defensa de la vida humana i la protecció de la mateixa;  subratllant que "la tutela del dret a la vida constitueix el fonament imprescindible de qualsevol altre dret humà".
El papa parla de la contradicció dels estats que destinen recursos públics a eliminar vides humanes, mentre descuiden el suport a les mares, les famílies i els no nascuts. Em pregunto: no seria possible destinar alguna cobertura institucional a la defensa de la vida, ajudant les dones que necessitin protecció econòmica, psicològica, orientació i acompanyament, sempre defensant el do de la vida?
La vida humana comença des del mateix instant de la concepció. La Comissió Central de Deontologia de l'Organització Mèdica Col·legial Espanyola redactà l'any 2022 el document: Declaració en defensa de la vida humana a la seva etapa prenatal, on s’assevera: "El principi de la vida humana, des del punt de vista científic, es produeix al mateix instant de la fecundació. Aquest criteri és acceptat pels científics i investigadors mèdics a tot el món".
El fetus al ventre de la mare passa per diferents fases, però des del moment de la seva concepció és una vida humana, independentment del seu desenvolupament. A l'instant en què l'espermatozou penetra a l'òvul, aquest adquireix una càrrega genètica completa, que el configura des d'aquell moment com a individu únic.
El fetus no és pas un ocupant passiu de l'úter de la seva mare, tot el contrari. Aviat desenvolupa diverses activitats nervioses i musculars amb el suport dels sistemes circulatori, metabòlic, endocrí i nerviós; i participa en el manteniment del seu medi ambient dins l’úter matern. I així, fins que al final de la maduresa fetal, contribueix efectivament a la seva expulsió al medi extrauterí.
La vida és el do més preat. El valor de la vida és sagrat. Déu ens fa cocreadors gràcies al do de la vida. Hi ha una col·laboració entre Déu i els homes. El Catecisme de l'Església catòlica declara: "Els pares engendren un cos, però en aquest mateix moment en què aquest ésser és engendrat, quan l'òvul i l'espermatozou s'uneixen formant un embrió, en aquest mateix moment Déu infon una ànima. D'aquesta manera, el cos ens ve dels nostres progenitors, però la nostra ànima immortal és creada directament per Déu".
No podem tractar la vida, la vida dels no nascuts com si fossin un objecte o un teixit, que es pugui rebutjar quan no se l'espera, o quan es pensa que no convé la seva arribada. No es pot cosificar la vida humana. Som cos, ànima i esperit: "L'embrió humà no és un teixit biològic qualsevol: representa el santuari d'algú que ha estat creat per ser i existir com una persona al món. Per això, tot embrió humà és únic i sagrat, i no ha de ser manipulat com un instrument o una matèria inerta amb altres finalitats mèdiques o farmacèutiques" (En defensa de la vida humana).
"No maltrates nunca mi fragilidad./ Pisaré la tierra que tu pisas,/ pisaré la tierra que tu pisas" (Cúidame. Juan Luís Guerra).
El dret a la vida és el dret fonamental que defensa la nostra constitució. Així també ha de defensar el dret dels no nascuts, éssers sense veu, que no es poden salvaguardar per ells mateixos. «El dret a la vida és el dret fonamental que precedeix i condiciona tots els altres drets i ha de ser protegit sense cap límit ni discriminació" (Assemblea del Consell d'Europa, Resolució 4.376, 6 d'octubre, 1979).
La vida és el do més preuat. La vida és un miracle de Déu.