En defensa del patinet elèctric

Com a no usuària del patinet elèctric observo encuriosida la pluja de crítiques, malediccions i advertències que en els últims temps han sorgit vers aquest nou mitjà de transport. Ens alerten que tal petit vehicle endimoniat s’ha vist involucrat en gravíssims accidents que fins i tot han arribat a causar la mort de vianants. Ens informen que els seus conductors són uns desconsiderats i imprudents, que circulen a tota vela posant en risc aquelles persones que van a peu. I és per això que les administracions corren a redactar normatives de tota mena per limitar-ne el pas per voravies i carrers lliures de cotxes. Que passin pel carril bici, o per la carretera... que al cap i a la fi són vehicles rodats, argumenten. Sorprenent, aquesta mala fama de patinets i patinadors. No sembla gaire proporcional a la que gaudeix el cotxe particular (i el conductor que hi va dintre), una espècie d’allò més invasiva als espais públics de les nostres ciutats. El patinet elèctric és més silenciós, més net i, per tant, més ecològic. També sembla més inofensiu i suposa una gran opció per desplaçar-se en trajectes curts a un preu més mòdic. I no necessita grans aparcaments! Tot apunta, doncs, que no estem avesats als canvis. Que ens atabalen les noves andròmines que des de fa poc ens creuem pels carrers. Temes de conversa i debat que, segurament, demà ja no hi seran. Temes que omplen pàgines i pàgines de diaris que aviat ens semblaran d’allò més absurds. El patinet elèctric s’haurà introduït dins de les nostres ments com ho ha aconseguit fer el cotxe. Temps al temps.