Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Hèctor Pérez Marín

Hèctor Pérez Marín

Docent

 

 

En defensa del reggaeton?




Sembla evident que el  reaggeton és al punt de mira de qualsevol músic, ja que l’estètica d’aquest gènere no gaudeix d’especialcomplexitat ni de riquesa als seus arranjaments. Ara bé, si partim de la base que no s’han que jutjar les coses per la seva aparença, és oportú demanar-se si el reaggeton pot ser considerat un estil digne, i en cas que la resposta sigui negativa, que és el que el fa fastigós. Així ho vaig fer, i després d’una breu reflexió vaig caure que no sóc ningú per jutjar una música que transmet emocions a molta gent –encara que a mi en sembli surrealista– i que, curiosament, pot ser que tingui la seva part bona.
Realment, si ens hi parem a pensar, un important criteri per criticar la música es preguntar-nos si acompleix la seva funció. I la veritat és que aquesta música provinent de l’Amèrica Central i del Carib indiscutiblement ho fa, i la prova és que s’utilitza constantment per divertir-se i per ballar. Sí, la resta d’elements –harmonia, estructura, tècnica...– són pràcticament invisibles al gènere, però per aquest motiu cal fer un paréntesis abans de prendre una actitud inquisitiva amb l’estil. Crec que cal ser tolerant amb qualsevol proposta que parteixi de la creació, sempre que no exploti drets humans elementals; i aquí és on pararé.
Realment, el reaggeton no té perquè ser dolent, de fet, si el comparem amb el hip-hop, no hi ha gaire diferències pel que fa a complexitat. D’acord, però... i el missatge? Mentre el hip-hop té sovint una voluntat crítica vers el sistema, el reggaeton ens presenta banalitats per tot arreu. “Culs i mamelles” és perfectament el leitmotiv del reaggeton, i aquest és el problema. Masclisme, apologia de l’alcohol, i sobretot, tractar de fer veure que individus dignes de les capacitats cognitives d’un australopitec ho peten. Si ajuntem això amb el fet que hi ha un abús extrem del gènere als mitjans de comunicació, plataformes en línia i discoteques, ens trobem amb un monstre ferotge que atempta contra la nostra cultura.
El reaggeton no té perquè ser dolent, el problema és el missatge i com envaeix les nostres vides. Per això, fins i tot els més erudits en qüestions musicals han de ser crítics, fer èmfasi en els detalls i anomenar les coses pel seu nom. Satanitzar un gènere no aporta diàleg i només insisteix en els prejudicis, però si ens atrevim a dir... sí, el reaggeton és molt útil per ballar i passar-s’ho bé, però després hi afegim una crítica constructiva, segurament aquells a qui tan agrada ens escoltaran més.
Ho comprovo amb els meus alumnes, no pots entrar-hi sense empatia, perquè la música a la seva edat forma quasi part de la seva identitat, i no pots destruir-la. D’altra banda, veig molt necessari educar per aconseguir que aquest missatge negatiu no els penetri tan a fons, tractar de fer-los obrir els ulls i, com a mínim, encara que escoltin reggaeton, que puguin fer-se les preguntes pertinents. Per aquest motiu, puc criticar i alhora defensar el reaggeton, perquè no vull exterminar-los, només vull reeducar-los. 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic