Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de JFernandez

Júlia Fernandez

Cap Biblioteca Nacional d’Andorra

 

 

En el centenari de Montserrat Palau




Tal com diu el refranyer popular, rectificar és de savis, i això és el que pretén servidora, modestament, des d’aquesta columna. En efecte, ens ha passat per alt el centenari del naixement de Monserrat Palau Martí, o si més no no hem sabut estar a l’altura del que una figura com ella va representar per a la cultura del nostre país, però mai és tard si la dita és bona. Per sort els nostres companys li han fet el seu homenatge personal posant el seu nom a una sala de la Biblioteca Pública del Govern i recordant-la el dia del seu centenari a través del Facebook de l’Arxiu Nacional. Que serveixi aquest article com a humil homenatge de la Biblioteca Nacional. 

Montserrat Palau va néixer a Barcelona a finals de l’any 1916, tot i que va passar la major part de la seva vida a Sant Julià de Lòria, on traspassà 87 anys després, el 17 de gener del 2004. 
Va iniciar la seva formació universitària a Barcelona, concretament a l’Escola de Bibliotecàries de la Mancomunitat de Catalunya. Eugeni d’Ors fou el propulsor d’aquesta institució, fundada el 1915, on exercien com a professors Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba, Rafael Campalans i Pompeu Fabra, entre d’altres. A partir de llavors esdevingué deixebla del filòleg Fabra, i tot i que la seva carrera no va seguir per la vessant filològica, sí que participà en alguns escrits sobre el català, conjuntament amb el seu germà Ferran, lingüista de professió. De fet Sergi Mas la va definir com una gran defensora de la llengua catalana, i a la major part de les seves obres de l’època andorrana defensa la catalanitat de la cultura del nostre país. 
Tot seguit decidí marxar a París, on estudià la carrera de lletres i psicologia a la Universitat de la Sorbona, on també es doctorà, i va iniciar a partir de llavors una exitosa carrera com a etnòloga i antropòloga. Treballà al Museu de l’Home i publicà nombroses obres dedicades a diferents ètnies africanes, temàtica en la qual va treballar intensament durant la seva estada a França. També va formar part de l’Acadèmia de les Lletres Franceses i va treballar com a bibliotecària.
La seva primera obra en llengua catalana fou publicada l’any 1967 per l’editorial Selecta, sota el títol Andorra. Aquest estudi antropològic fou durant molts anys l’única obra de referència d’aquesta temàtica. La va escriure en col·laboració amb el seu germà Ferran, que finalitzà l’obra amb un capítol on reclamava la presència del català al nostre sistema educatiu, donat que llavors només estava format per les escoles francesa i espanyola, i les hores dedicades a l’ensenyament del català eren mínimes. El llibre fou guardonat amb el premi Maspons i Camarasa 1966, dotat per la fundació portadora del nom del seu fundador. L’any 1987 se’n faria una segona edició revisada, que incorporava el subtítol Història, institució i costums.
Va participar en nombroses edicions de la Nit literària, organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres, i va aconseguir diversos premis tant en la categoria de narrativa com en la d’assaig. 
L’any 1987 va guanyar el premi Sant Carles Borromeu de narrativa amb l’obra Entre fe i llibertat: Andorra al segle XVI. El 1990 va rebre un accèssit al premi Principat d’Andorra, per l’obra Protestantisme i Inquisició a Andorra al segle XVI: problemes de competències i conflictes jurisdiccionals. Aquest, però, no li va semblar suficient, perquè pensava que “mereixia més i no obtenir el primer premi li havia dolgut”, segons reconeixia Albert Salvadó. 
Montserrat, i no Montse, diminutiu que l’ofenia profundament, segons ens explica Albert Salvadó en un article publicat al Diari d’Andorra amb motiu del seu decés, va tenir dues grans passions: investigar i escriure. Això la va dur a escriure fins al darrer dels seus dies, i va deixar inacabada la seva obra antològica, Bibliografia impresa d’Andorra: 1598-1973, publicada de forma pòstuma.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic