Vaig descobrir Umberto Eco a classe de semiòtica, abans i tot de veure l’adaptació de la seva coneguda novel·la en l’encara més coneguda pel·lícula epònima. L’estudi dels signes i de retruc de la simbòlica permet endinsar-se en els mecanismes d’interpretació, “donar sentit” a partir de coneixements prèviament establerts. La cultura i l’educació, entre altres, forgen lentament els criteris segons els quals descodificarem tot el que percebem. I les traces creatives que emanaran de nosaltres intrínsecament portaran referències del nostre bagatge històric, social, identitari i de l’època en què vivim. Les produccions més rellevants seran reconegudes com a part de la cultura i etiquetades, segons la seva naturalesa o transcendència, com a art, patrimoni, etc.

Aquests conceptes abstractes es concreten en objectes materials o immaterials que poden anar d’una escultura a una llegenda passant per la gastronomia o un edifici. Però tots tenen en comú que “mereixen” ser coneguts i perdurar en el temps. ¿I qui decideix el que “mereix” ser llegat? ¿Segons quins criteris? Cada societat, en el seu moment històric i segons la força i els valors que té, decidirà què passarà a la posteritat, es guiarà a partir dels valors que ha rebut i hi sumarà el seu punt de vista propi inspirat per l’entorn en què viu. In perpetuum es repetirà l’esquema, mentre en tingui la força la societat dipositària d’aquesta herència.

Els museus són un recurs que permeten encabir el nostre llegat a tots els nivells. Físicament, el protegeixen i n’asseguren la integritat. Simbòlicament atorguen el lloc que “mereix” cada element que forma el contingut o, sense entrar en jerarquies, a través del discurs museogràfic ‒per simplificar direm disposició i fil conductor‒ proposen una lectura interpretativa dels elements exposats. L’arquitectura del mateix museu també diu molt, des del punt de vista simbòlic, del que representa el museu. La distribució de l’espai denota el públic al qual està destinat, massiu o degoteig que circularà de manera diferent. La façana, el conjunt arquitectural, els materials, la distribució de l’espai i tots els elements que formen el conjunt museístic també transmeten un missatge dels valors que es volen vehicular.

Tothom pot aportar el seu gra de sorra per defensar aquests valors. Els polítics tenen per missió marcar el rumb i els professionals de les institucions públiques i privades fan la feina de formiga al dia a dia segons les seves prerrogatives. El ciutadà del carrer també hi pot incidir d’alguna manera més enllà del seu rol de públic. A través les xarxes socials pot difondre i incentivar missatges que representen els valors que comparteix. I a cavall entre els dos, des de l’associació de professionals dels museus d’Andorra continuarem fent el possible per promocionar els museus tot sensibilitzant el públic local de llur rol en la societat; i el Dia internacional dels museus n’és la part visible.