“(...) en falten 7, en falten 6, en falten 5, en falten 4 (...)”. Un compte enrere similar és el que reiteren a les xarxes socials alguns aficionats al BC MoraBanc Andorra cada vegada que l’equip suma una nova victòria i, de fet, el que es transmet també des del club a través dels seus directius o, darrerament, del mateix entrenador.
Es tracta d’un càlcul, accelerat sortosament des de l’arribada de Joan Plaza i a les tres victòries en quatre partits, que no té cap altre objectiu que arribar a 12, el nombre de triomfs que, tret d’un gran cataclisme, garanteix la permanència a la Lliga ACB. És cert, i més tal com anava l’equip abans del canvi de tècnic, que la fita fonamental de la temporada ha de ser i és assegurar-se un lloc a la màxima competició del bàsquet espanyol de cara a la temporada següent i no convertir-se en un equip ascensor que va pujant i baixant de categoria amb certa regularitat.
Ara bé, i sense que això vulgui dir deixar d’anar pas a pas o partit a partit, com s’acostuma a dir, o que pretengui fer volar coloms, ¿cal conformar-se amb aquest compte enrere fins al 12? I és que no els sembla que transmet una imatge de poca ambició? Que un cop s’arribi a la dotzena de victòries, que segur que s’hi arribarà, i més si amb Plaza es manté aquest ritme de tres de cada quatre, ja estarà tota la feina feta?
En una lliga, i alguns dels resultats que hi ha hagut aquesta temporada ho corroboren un any més, on tothom pot guanyar tothom i molts partits es decideixen per petits detalls, potser es podria deixar de mirar el calendari cercant amb ànsia aquelles jornades en les quals, a priori, es pot sumar una d’aquestes quatre victòries anhelades i mostrar una mica més d’ambició. Falten encara tretze jornades per finalitzar la temporada així que: en falten quatre? No, en volem tretze.
