En forma amb Pau Xavier

El doctor Plandolit va escriure ‘Cultivo y estética de la mujer’, ideal per acabar l’estiu. Amb l’estiu, la calor i la platja, són habituals els atacs de pànic: certes mutacions anatòmiques, que hom no sap com han pogut succeir, ens impedeixen aprofitar la roba de la temporada passada, que tal vegada sembla haver-se encongit.

Tot plegat una desgràcia, que intentem solucionar a base d’unflar-nos de suplements dietètics miraculosos, que no sabem si aprimen el cos però la cartera la deixen ben esmolada.

Sacre error, amics i amigues. La solució la teníem al nostre abast des del 1923, quan el doctor Pau Xavier d’Areny-Plandolit (1876-1936) plasmava a Cultivo de la estética y belleza de la mujer tota la seva saviesa en referència a l’anatomia femenina, per lluir ben llustroses els 365 dies de l’any.

Sembla evident que les dones tenim una necessitat innata de cercar la bellesa i la joventut eternes. L’origen d’aquest desig resta incert pel nostre doctor, tot i que no té cap dubte sobre els efectes que provoca una dona decrèpita, i en conseqüència desesperada: el patiment de l’home amb qui conviu, que no pot lluir-la com un objecte de decoració com havia fet temps ençà. Tot un drama kafkià que nosaltres, dones, haurem d’evitar de qualsevol de les maneres.

Aquest recull de consells, de fàcil aplicació gràcies a l’adaptació del text “per a totes les intel·ligències”, són el pilar fonamental per complir amb la nostra obligació, no tan sols de mantenir-nos joves i esveltes, sinó d’evitar la decaiguda física pròpia de l’edat, tot lluitant perquè la vellesa no ens atrapi amb les seves urpes.

Centrarem però la nostra atenció en una de les parts més conflictives del nostre cos: la panxa. Oblidem-nos de passar infinitat d’hores al gimnàs per lluir un abdomen ferm, intentant reduir els molestos “michelins” que no sabem ben bé com però se’ns han anat instal·lant al cos i sembla que de forma indefinida. El doctor Plandolit ens exonera d’aquesta pèrdua de temps, a canvi de passar una estona cada dia movent les cames per fer funcionar la màquina de cosir. Si es tracta d’un cas de gravetat extrema podem afegir a la tortura diària una cotilla especial feta a mida i uns massatges vibratoris, que “produïts amb certa violència” ofereixen uns resultats immillorables.

Un dels principals motius de l’excessiu desenvolupament de la nostra panxeta és la maternitat, que d’altra banda ens provoca també estralls als pits deixant-los a nivell del terra i fent que perdin tot el seu atractiu. Res millor per arreglar-ho que fer-se un tractament electritzant, aplicant-se unes descàrregues de corrent estàtic o d’alta freqüència, segons convingui. Caldrà ser conscients però que per tal de percebre els primers resultats seran necessàries un mínim de cent sessions, a règim de dues al dia mínim durant les primeres setmanes. Si tot i així no aconseguim els nostres objectius sempre ens quedaran els “banys electroestàtics amb espurnes i efluvis localitzats”. En cas de sobreviure podeu continuar llegint.

Pel que fa a les extremitats farem especial atenció als braços. És evident que una dona esvelta i plena “de seduccions carnals i acadèmiques” no pot permetre’s el luxe d’ensenyar uns braços secs i lletjos, si no vol caure en el més gran dels ridículs tant en una soirée com en la intimitat de l’alcova la nit de noces. No cal patir, però, amb quatre massatges i un parell d’“aporreamientos” de ben segur que aconseguirà uns braços bells i esvelts.

I ja per acabar, solucions per a un problema molt dels nostres dies: com eliminem els tatuatges producte d’una nit etílica o testimoni d’un idil·li apassionat que va durar menys que un sospir? En cas que siguin petits la solució és ben clara: una petita dissecció de la pell, quatre punts de sutura i fora problemes. En cas que sigui de grans dimensions, us recomano venir a la Biblioteca Nacional a llegir l’apartat corresponent.