En homenatge

Amics i amigues, aquest article, si m’ho permeteu, serà una mica diferent. No serà com els de cada mes, sinó d’agraïments. Uns agraïments molt especials a una de les persones més importants de la meva vida. Si soc el que soc avui en dia és gràcies a ell. Estic parlant del meu avi, un home fort, carismàtic, amable, divertit enamorat dels seus i d’aquest, el seu país, Andorra. Amb uns ideals i uns objectius de vida molt clars: ser feliç i fer feliços els seus.

Si soc el que soc jo avui és en part gràcies a ell. I és que mai oblidaré el dia que li vaig explicar que m’implicaria en política amb el Partit Socialdemòcrata. Amb un somriure als llavis i els ulls mullats, l’única cosa que em va dir i demanar és que fes que aquesta Andorra tiri endavant, fos el més justa possible i que, així, ell se sentiria la persona més orgullosa del seu net. Jo, de sempre, he sabut que a ell li encantava la política i que si jo ho feia bé ell podria sentir-se representat en els meus actes, en les meves idees i en la meva passió per aquest món. I així ho intento fer des del dia que m’ho va demanar. No m’ho vaig pensar dues vegades i no sé on em portarà aquest bonic i motivant projecte de la política, però sí que sé de ben segur que si aconsegueix fer una Andorra més justa i més social hauré complert el meu primer objectiu, que no és cap altre que complir el que ell em va demanar i, així, que se senti orgullós de mi. Desgraciadament, ell ja no és amb nosaltres. La malaltia se l’ha emportat però, fins i tot aquí, ens ha donat a tots una darrera lliçó de vida, però la més important de totes: lluitar fins al final, i és que aquesta ha de ser la nostra filosofia de vida. Tirar endavant, malgrat totes les dificultats que trobem hem de tirar sempre endavant i així ho faré.

Tot el que he fet fins ara, ho he fet perquè ho sentia necessari, tot allò sobre el que he escrit fins ara ho he fet perquè crec que és allò que hem de defensar entre tots i allò que portarà aquesta Andorra a ser millor. I és que no hi ha major premi que ensenyar tots els meus articles, tot allò que fèiem des de la Joventut Socialdemòcrata o des del mateix partit, mostrar-li tots els projectes en els quals m’implicava dintre del partit i sentir que cada dia estava més feliç de veure’m gaudir fent allò que més m’agrada i fent-ho com a ell li agrada i veure aquell somriure que treia dissimuladament perquè continués endavant en la defensa dels drets de qui més ho necessita i dels més dèbils d’aquest país. Així doncs, vull que aquest homenatge sigui etern i que a partir d’avui tots els articles que escrigui, tots els actes que fem en què jo estigui involucrat o simplement cada vegada que les nostres lluites socials, econòmiques, polítiques per una Andorra millor es transformin en victòria seran un homenatge envers ell i la seva visió d’una Andorra millor, més justa i més gran.

Gràcies padrí per fer de nosaltres el que som avui en dia. Sense tu no hauria estat possible. I parlo en nom de la teva dona, de tots els teus fills, els teus nets, la teva besneta, els teus joves, els teus nebots, cunyats, cosins, amics, etc. Tots et recordarem com la persona que tenia dues passions: la teva família i el teu país i no vull dir-te adeu perquè una persona no mort mai si la continues recordant i a tu no t’oblidarem mai. Ara toca continuar fent feina que això és el que t’hauria agradat a tu.