Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Pere Baró

Pere Baró

Secretari d'organització del Partir Socialdemòcrata

 

 

En homenatge




Amics, amigues, per a l’article d’aquest mes em permetreu parlar d’una altra cosa que no sigui política ni drets, sinó amor i sentiments. Però no un amor qualsevol, sinó el que tinc envers una de les dones més importants de la meva vida: la meva padrina Pepita. La Pepi de cal Queco. Crec que és mèrit seu dedicar-li unes últimes paraules, com ja vaig fer per al meu padrí, ja que si avui soc qui soc i si la meva implicació a la política és la que és, una de les màximes responsables és ella.

La vida ens la va arrabassar el 4 de febrer passat, 10 mesos i 16 dies després que al meu padrí, i no us enganyaré, no serà fàcil sortir endavant després de perdre el pal de paller de la meva vida: la dona que sempre m’aconsellava cap on tirar, fins i tot em comentava allò que ella no trobava bé, just per després poder fer els meus articles o fins i tot organitzar debats.

Mai oblidaré la frase que em va dir quan li vaig fer saber que m’implicaria en política: “Així m’agrada, gent jove i bona que s’implica, estic molt contenta per tu.” Amb un somriure que notava l’orgull d’una àvia envers un net. No us ho amagaré, la nostra relació anava més enllà d’una simple relació padrina/net. Teníem un vincle especial amb el qual sabíem que ella podia comptar amb mi i jo amb ella per a tot. I així era: abans de pronunciar-me sobre qualsevol tema, abans de decidir qualsevol cosa, ja sigui a nivell polític, professional o personal, necessitava el seu vistiplau, ja que era la manera de saber que el que feia o el que deia era el correcte per a mi i per a Andorra.

La Pepi no va néixer aquí; era originària de Barcelona, va arribar a Andorra molt jove per amor i aquí es va quedar a viure. I sí, com molts immigrants, era una andorrana més que va viure aquí 62 anys i va fer país, com tot andorrà. És més, li ho demanaves i ella ho tenia molt clar: “Soc andorrana de raça, nen!” I així ho sentíem tots.

S’estimava Andorra, els seus paisatges, les seves tradicions i els seus habitants, i tenia predilecció pels més joves, era una enamorada de la joventut, una joventut que mai va perdre. Ara mateix, teníem un tema diari: les eleccions generals. I em recordava dia rere dia que el 7 d’abril havíem d’anar a votar junts, com si jo me n’hagués d’oblidar.

Doncs no, padrina, res m’hauria fet més il·lusió que anar amb tu a votar. Per desgràcia això ja no serà possible, però no et preocupis, perquè el 7 d’abril anirem a votar junts, perquè estaràs en el meu record. Abans d’escriure un article o pronunciar-me sobre un tema continuaré pensant, “què m’hauria dit la padrina?”, i abans de prendre decisions pensaré en ella.

Perquè has marxat en cos, però sempre estaràs al nostre pensament, i tots els èxits de la meva vida els compartiré tant amb tu com amb el padrí. Perquè si soc qui soc és gràcies a vosaltres. Així doncs padrina, prepara’t, perquè des del cel encara m’has de donar molts consells i m’hauràs d’ajudar molt. Compto amb tu. T’he estimat, t’estimo i t’estimaré sempre.

Amics, amigues, visca la Pepi de cal Queco! Visca la vida!

Continuem.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic