Quatre paraules en el traspàs d’un dels creadors de l’Andorra d’avui, un home modest, generós i amb empenta.
Andorra no és que sigui una pàtria desagraïda, és que li falta memòria. És el mateix que em passa a mi. Però no passa res, la lletra escrita és una garantia de perdurabilitat, vet aquí l’esperança que em mou a escriure aquestes tristes línies.
En el record veig el noi gran del Nadal guaitant-me com treballo la fusta... Veig el Joan i la Roser del bracet en una diada dels enamorats. La Roser i els fills, el Joanet i la Yolanda, a l’escola d’art del Comú de Sant Julià. La Yolanda que ens diu que se’n va a Suïssa a estudiar com s’ha d’atendre el turisme, el seu germà ens anuncia que l’han admès a una escola de disseny nord-americana... La mare, la Roser, que ens posa al corrent dels avenços de la filla gran a la famosa escola de Jacques Le Coq a París.
En Joan instal·la a Aixovall un taller de reparació d’uatomòbils, el meu fill Miquel Àngel passa més temps en aquell taller que no a casa nostra amb la seva família. Veig el Joan i la Roser instal·lats ara a Escaldes, dirigint una empresa de transport de viatgers. Aquí la memòria se m’atura i contemplo la generositat del matrimoni Nadal. Ens fan anar, a la meva esposa i a mi, conduïts per un dels xofers de la casa a la clínica de l’Union de Tolosa, aquella vegada que hi van haver d’operar la meva Maria.
Hi ha persones que han construït el nostre país, pares de l’Andorra moderna. Una d’elles va ser sens dubte el nostre Joan Nadal de cal Nagol. El que passa és que el Joan no era home de gaires paraules, sinó de fets concrets. Ell, i d’altres com ell, van aconseguir el que feia un munt de temps que tanta gent demanava: que Escaldes passés de ser un Quart d’Andorra la Vella a setena parròquia d’Andorra. Que jo sàpiga en Joan no era ni socialista ni demòcrata ni liberal, ni cosa que sonés a política forana. Ell era senzillament andorrà. Ell i altres escaldencs es donaren brillo que mossèn Blai Fortuny completés la pètria església parroquial de Sant Pere Màrtir, feren posar campanes en el més sòlid campanar del país i prepararen la rebuda del copríncep Giscard d’Estaing, que havia aprovat la creació de la parròquia d’Escaldes.
És obra del nostre modest gran home la invenció del servei de viatgers Autocars Nadal, línia directa Andorra-Barcelona-aeroport del Prat, que retallava de forma formidable la distància que ens separava del món.
Ester, Yolanda, Joanet: voldria esplaiar-me molt més per fer honor al vostre progenitor, però seria mai acabar el vostre sentiment. Deixeu-me que us expressi el més amical dels condols. Tu, Roser, has acompanyat el teu home tant com has pogut, donant-li estimació. Torna’ns a regalar el teu somriure, si et plau.