Aquesta és una crisi evolutiva, ens diuen. La crisi de les incerteses i –podríem afegir– també de les contradiccions. Ja de ple en un nou brot, o rebrot, o brot del rebrot que ens aclapara, assenyalem la jove veu de la inconsciència com a propagadora de la pesta i li demanem responsabilitat. Les evidències recollides fins ara ens porten a pensar que el virus té una forta predilecció pels aplecs jovenívols, i sobretot aquells en què corre l’alcohol. Millor si són clandestins, o underground (els festivals en locals de restauració o oci espanten la fera). Pel que se sap, també és poc amiga dels desplaçaments amb transport públic, la molt senyora. I de contagiar els éssers humans en horari laboral. Només ho ha provat alguna vegada, però també s’ha de precisar que la bèstia en qüestió era importada. Perquè la configuració d’aquestes valls en fa impossible la reproducció un cop aïllada i debilitada. Ha estat en els nostres viatges a l’exterior que ens l’hem endut cap a casa de souvenir d’aquelles terres en què no saben fer bé les coses. Però que quedi clar: ni li passa pel cap entrar acompanyant persones que venen a fer el turista, que sigui dit de passada, esperem frissosament per evitar morir desnodrits si abans no hem estat víctimes del corona. En resum. La cuca que ens ha vingut a fer la guitza té un comportament intel·ligent. S’absté d’intervenir en els àmbits lucratius, assegurant així el normal funcionament de l’activitat econòmica, i fa de les seves en aquell moment de distracció en el nostre temps d’oci. El manual per gaudir-ne el tenim, però ens té confosos.