Després de diferents anuncis sobre la seva arribada, finalment aquesta setmana el Govern ha presentat el Programa d’accés al primer habitatge de propietat per a residència habitual i permanent, una iniciativa que busca facilitar que els residents al país, el 70% dels quals viuen de lloguer, puguin adquirir un habitatge.
És cert, sempre en espera de conèixer la lletra petita un cop es publiqui el decret del programa, que es tracta d’una iniciativa ambiciosa, com s’ha reiterat per activa i per passiva des de l’executiu després que el primer programa d’avals no acabés d’arrencar del tot, i que ofereix unes condicions molt favorables als beneficiaris que podran formalitzar una hipoteca per adquirir un habitatge de fins a 600.000 euros sense necessitat d’aportar cap entrada i que veuran com el Govern els pagarà els interessos dels primers set anys per passar a pagar a partir del vuitè l’euríbor més un 0,5% per a la resta d’anys del préstec, després de l’acord assolit amb Andorran Banking.
Ara bé, l’èxit del programa, que de cara a l’any vinent compta amb una partida pressupostària per poder fer front als interessos d’entre 100 i 120 hipoteques, dependrà de la situació del mercat, i aquí la cosa ja es complica.
I és que fent una ullada als portals i a les ofertes de pisos de diferents immobiliàries es pot constatar ràpidament que habitatges amb un cost inferior als 600.000 euros no n’hi ha gaires, i que els que hi ha són majoritàriament estudis i pisos d’una sola habitació. Queden d’aquesta manera sense opcions famílies amb fills menors, que necessiten pisos de dues o tres habitacions, així com aquelles parelles joves que pretenguin formar una família. Si a més a més, els terminis per completar el procés i accedir al nou habitatge són molt estrictes quedaran fora del ja exigu mercat bona part de pisos d’obra nova que s’estan construint.
