El passat 12 d’octubre va morir mossèn Pau Vidal i Vidal, nascut a Balaguer el 23 de novembre de 1929. Va ser rector de la parròquia d’Andorra la Vella, eclesiàsticament parròquia de Sant Esteve. Precisament, una de les particularitats d’Andorra és que la delimitació administrativa coincideix amb l’eclesiàstica, i per això s’anomena “doblement parròquia”. Com a rector, també ostentava el títol d’Arxipreste de les Valls d’Andorra, càrrec que va exercir entre el 12 de setembre de 1973 i el 23 de juliol de 1990, abans de ser destinat a la Seu d’Urgell com a rector i canonge. Va arribar per substituir mossèn Lluís Pujol, un dels rectors més longeus del país.
Durant el seu càrrec, mossèn Pau Vidal va participar activament en la transformació i dinamització del patrimoni parroquial i urbà d’Andorra la Vella. A finals dels anys 70, va formar part del conveni entre el Comú i la Rectoria d’Andorra la Vella per remodelar la plaça Príncep Benlloch. Es va enderrocar l’antiga Casa del Quart i la Rectoria, integrant-los en l’actual edifici, inaugurat el 5 d’agost de 1982 i dividit en dues parts: una pertany al Comú i l’altra a la Rectoria, que continua essent la residència del rector i espai de les activitats pastorals. Amb aquesta actuació es va modificar l’alineació dels edificis vers la plaça.
Va ser també un dels artífexs de la construcció de l’església de Santa Maria del Fener. Aquesta zona, en plena expansió demogràfica i econòmica des de mitjans del segle XX, necessitava un lloc de culte pròxim. Els preveres de la parròquia, amb l’aprovació del Consell Pastoral, van impulsar la iniciativa a finals dels anys setanta. El terreny va ser cedit per Maria Pla Grau, i el carrer contigu al temple porta el seu nom, fet que la converteix en una de les poques dones d’Andorra amb un carrer dedicat. L’església es va inaugurar el 8 de desembre de 1980, dia de la Immaculada Concepció, i l’advocació a Santa Maria es va fer perquè es considerava que hi havia pocs santuaris marians a Andorra –Meritxell i Canòlich–, i així es va voler recuperar la tradició i retre homenatge a Maria Pla.
A Sant Esteve, mossèn Pau Vidal va impulsar diverses actuacions destacades, com la pintura del temple, la restauració de la capella del Santíssim –deixant a la vista la pedra de l’absis romànic segons la distribució actual–, la col·locació de la imatge de la Verge del Roser a l’absidiola i la instal·lació de la pila baptismal l’any 1987. Un altre element icònic i emblemàtic és l’orgue, vinculat al Festival Internacional d’Orgue. La idea va sorgir del Consell de Pastoral, i fou mossèn Pau Vidal qui en va gestionar l’adquisició i va presentar el projecte al Comú el 1988.
Més enllà d’aquestes accions tangibles, la seva petjada intangible perdura en el tracte humà, en les diverses activitats i tradicions, en els records, en la catequesi o en el fet de saber qui va batejar o casar els nostres pares. Vaig tenir l’oportunitat de veure’l i parlar-hi fa relativament pocs anys, quan estava destinat al Santuari del Sant Crist de Balaguer. Encara lúcid i afable, mostrava un tarannà proper i sincer. Quan parlava d’Andorra, ho feia amb un profund sentiment d’estima pels amics i pels anys viscuts al país.
Amb la seva mort marxa un bocí d’història, però la seva petjada perdura en cadascun de nosaltres. Descansi en pau, mossèn Pau.