Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de TDiaztorrent

Txema Díaz-Torrent

Lingüista i professor

 

 

En ocasions veig cares




Sempre he tingut la facultat paranormal de fer que les coses (quasi) succeeixin d’acord amb la meva voluntat. Fa anys, assegut a classe a primera hora del matí (la mestra encara no hi era), vaig guaitar fixament la porta tancada de l’aula. La Sensi, la nina de porcellana que em tenia bojament enamorat, tampoc havia arribat (i si estava malalta? I si la seva vida corria perill? Què seria de mi?), i vaig centrar les energies que ella fos la pròxima persona a franquejar el llindar. I la maneta va començar a moure’s. Vaig contenir la respiració i… La trencadissa va fer girar tothom cap a mi: el meu cor, fet miques, s’havia espargit per terra. En lloc de la meva estimada havia tret el cap la senyoreta Assumpta, que desprenia el mateix magnetisme romàntic que Bud Spencer i Kim Jong-un junts.

Tinc moltes més habilitats igual d’inútils, i us en donaré més exemples. Sovint, quan vaig en cotxe, penso en la matrícula del pròxim vehicle que m’avançarà per l’esquerra i l’endevino abans de veure-la, però normalment m’equivoco per un número –bé, si soc a Andorra visualitzo una moto passant-me per la dreta, o circulant en direcció contrària, amb el pilot parlant pel mòbil amb una mà, traient-se un moc amb l’altra i conduint amb la cigala. Així mateix, no afino gaire en la següent situació: si em dieu un número qualsevol a l’atzar, amb tantes xifres com vulgueu, en nanosegons puc calcular-vos el logaritme neperià i el cosinus. Només hi ha dues pegues: una és que no arribo a tenir clar que, havent-hi calculadores, això li serveixi de res a ningú, i l’altra que la resposta sempre em surt en sànscrit, motiu pel qual ningú em pren seriosament. Gaudeixo d’aquesta capacitat des que, sent petit, i després que l’àvia m’advertís repetidament que no ho fes –el que, és clar, va fer inevitable que contravingués les ordres– vaig posar els dits a l’endoll al temps que jugava a la banyera amb un assecador en marxa: vaig deixar l’illa de cases sense llum, i des d’aleshores llueixo uns rínxols que serien l’enveja de la neneta del conte. Ara bé, una de les meves destreses més espectaculars és que puc conversar amb els rostres que veig a les parets estucades.

Al principi patia, com el noi protagonista de El sisè sentit, i temia estar perdent l’oremus, però darrerament ho tinc tot més per la mà i començo a agafar-li el truc. Tant és així que fa mesos em van cridar per anar a fer de mediador amb les cares de Bélmez (a Jaén), perquè la família de la casa fa dècades que no para de netejar el terra de la casa i no hi ha manera que els rostres fotin el camp. De moment he fet unes quantes visites, però són poc comunicatives i no acabo de treure’n l’aigua clara. Les teleplàsties, que són molt seves.

 

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic