Avui vull escriure d’un tema de què no acostumo a parlar però que m’agrada força: l’art. I ho faré arran d’una nova coneixença, vinculada a aquesta activitat, que em va despertar noves inquietuds i una nova manera d’establir lligams amb l’art. I tot potser per la seva joventut, pel seu caràcter peculiar, atípic i poc convencional en tot allò que l’envolta, pel seu estil propi, personal, tan difícil de trobar habitualment a Andorra.
Diu que de vegades es queda a dormir a la galeria en què treballa… Imagineu el que representa l’art per a ell; n’ha fet un estil de vida i es declara malalt de la seva professió o, més ben dit, de la seva passió. Quan li demanes què és l’art, contesta que és un concepte amb el qual t’adorms i et lleves. Vet aquí l’explicació d’haver fet de la galeria Pilar Riberaygua la seva segona residència…
L’obra d’Ivan Forcadell porta el seu segell: fresca, alegre, un punt kitsch…, aconsegueix empènyer-te fins a un estat de felicitat i de “no problema”, com diu ell. Totes les seves peces i exposicions, com la que s’inaugurarà el proper 6 d’octubre a la galeria, naixen de la mateixa manera que venen les ganes d’anar al vàter. Sí, ho diu així! I és que l’art arriba quan t’arriba una sensació, sense que potser en tinguis ganes a priori…, i cal aprofitar-la quan ve. Però calen referents que, indubtablement, influencien també la seva obra, diu. Cal nodrir-se de molt i de molts, sí, però sense arribar a una còpia barroera, buida i mediocre que mai aconseguirà ser igual. I sort! El talent no és res més que una manera d’expressar-te única i personal, la teva.
Conceptualment, doncs, admira la capacitat de provocar de Damien Hirst, la facilitat amb què Jeff Koons torna art els objectes més quotidians i banals, l’atreviment d’Andy Warhol a l’hora de seduir les persones fent-los retrats… En l’àmbit pictòric, admira Miquel Barceló, que extreu la bellesa de les coses brutes i poc polides, Miró pel domini del color… I personalment, i potser és el que més destaco d’ell, el jove artista s’emmiralla en el galerista Bruno Bischofberger: confiava en la gent jove. Quant a l’edat, ell no en parla mai, emulant potser aquelles dives que veuen com un pecat parlar dels anys que tens. Això sí, la gent quedarà sorpresa de la seva joventut quan el sentin enraonar. No li fas l’edat que té i, a més, ja és un artista compromès: participarà, per exemple, en la gala contra la sida d’enguany a Barcelona aportant simplement el seu art. I, cal dir-ho, personalitats de renom com Jon Kortajarena ja han confiat en ell per fer-se un retrat. La cosa promet…
Tornem a la seva obra. D’un Forcadell se n’ha de fer una lectura ben simple i primera, sense anar gaire lluny: la recerca de la felicitat. Es tracta d’un compendi de sensacions que estimulen els sentits. Amb el tacte es poden acariciar les diferents textures que comparteixen protagonisme, amb l’olfacte es pot sentir, per exemple, el perfum de la gespa tallada, i la vista anirà reconeixent els trets característics, inimitables d’aquest artista. Trets que sens dubte ajudaran a retornar a la galeria, a la qual s’encarrega de reorientar, aquell caràcter més jove i arriscat, sense deixar de banda la tradició. Ell sabrà combinar aquests dos elements perquè, com diu ell, res no resta sinó que tot suma. I al final l’art no deixa de ser una experiència i l’experiència no té edat, oi?
Perquè el lector es faci una idea definida del caràcter d’aquest jove artista, només cal conèixer la gènesi de la seva primera exposició. Jo vaig assistir a aquell naixement al voltant d’una taula. Va demanar als qui l’acompanyàvem que diguéssim el primer que ens inspirava la paraula jardí. Vam començar a bombardejar-lo amb nans, gespa, hamaques, casetes de gos, barbacoes… I de totes aquelles idees, que venien dels seus amics i que va escriure amb la seva més que especial cal·ligrafia en el bloc que sempre l’acompanya, en va treure l’esquelet de l’exposició. Pim-pam. Potser aquest és un exemple del tarannà d’aquell nou art, que neix fins i tot abans de l’obra, que impregnarà les parets de la tradicional galeria i hi aportarà una merescuda dosi d’aire fresc.
Ivan, per què els governs han de potenciar l’art? “L’art sana la ment de qui produeix i de qui admira.” Forcadell dixit.
