En versió original, sisplau

Vagi per endavant que admiro i respecto molt la feina dels actors de doblatge. En alguna ocasió he hagut de fer jo mateix aquesta tasca i ha estat un veritable suplici. Ara bé, em sap greu dir-ho, però sóc absolutament contrari al consum de continguts audiovisuals (de ficció especialment) que siguin doblats a qualsevol llengua i que no tinguin un motiu justificat per estar-ho.

Afortunadament, el consum audiovisual ha canviat molt en els darrers temps, especialment gràcies a internet. Cada vegada som més els que anem acostumant la nostra vista i la nostra oïda als continguts en versió original. I així és com ha de ser! Se’m posen els pèls de punta cada cop que algú em diu que prefereix la versió doblada. Jo puc entendre que fer el canvi pot ser incòmode a l’inici. No estem acostumats a llegir mentre mirem les imatges, cert. I més si no hem estat educats des de ben petits. Però a la llarga el gaudi és molt més gran. Us ho garanteixo.

Si dic tot això, no és per caprici personal. És per respecte. Respecte envers aquells actors, actrius i guionistes que, si són doblats posteriorment, són ignorats i menystinguts. Per una banda, hi ha un seguit de frases, referents o expressions que, si les doblem, perden el seu sentit completament. De la mateixa manera que, si doblem els intèrprets, ens estem perdent l’oportunitat de percebre una part importantíssima de les feines que fan aquests professionals.

Penso –i espero no equivocar-me– que la pràctica del doblatge en el cinema i les sèries va a la baixa i que finalment acabarà extingint-se. Les noves generacions demanen cada vegada més continguts audiovisuals en versió original i això ha obligat, per exemple, que els cinemes programin pel·lícules en la seva llengua original.

Però encara no n’hi ha prou. Calen més sessions d’aquest tipus. Cal que no siguin programades de forma residual i que vagin adquirint més protagonisme en les cartelleres. Per sort, a Andorra tenim un fantàstic cineclub que ens ofereix la possibilitat de veure films que d’altra manera no arribarien al país i, a més a més, en versió original. Inclús m’atreviria a dir que el doblatge pot arribar a ser una causa important de pirateria: la impossibilitat d’accedir a continguts en versió original, i al mateix temps que s’estrenen en altres països, porta molts consumidors a optar per descarregar-los de forma il·legal.

Vinga, va! Que no us faci mandra i aquest estiu intenteu-ho. Encara que sigui amb l’excusa de refrescar els vostres coneixements d’altres llengües.