Aquest cap de setmana es presenta divertit, si més no per als nombrosos encampadans i encampadanes que encara no han marxat de vacances o que ja ni se’n recorden d’haver-les fet, servidora inclosa. El Comú ha preparat un seguit d’activitats per a tots els públics, des dels més esportius a altres que faran les delícies dels aficionats als balls estiuencs, la gresca i la xerinola. 
En aquest sentit, un dels materials més buscats per a aquestes dates són els programes de festes, els quals guardem la major part de les biblioteques com un bé molt preuat. Si bé és veritat que avui en dia es limiten a llistar un seguit d’activitats, antigament eren llibrets de força envergadura amb continguts literaris i comercials diversos. Ens aportaven informació que difícilment podíem trobar en cap altre document, i això els converteix en un recurs important per als que estudien la nostra història i tradicions.
Us proposo avui que fem un viatge en el temps, reculem setanta anys i ens traslladem al 1953. Avui comença la festa major, que dura, ejem, un dia més que el 2023 [Nota: sol·liciteu reunió urgent amb la cònsol Mas, hi ha tradicions que no es poden perdre]. 
La major part del llibret el formen anuncis de comerços, restaurants i hotels, que aprofiten l’espai per publicitar-se. En aquesta ocasió, la major part són d’altres parròquies i només un petit percentatge pertanyen a Encamp i el Pas de la Casa. A nivell informatiu podem extreure’n algunes conclusions. D’una banda, el comerç en aquella època semblava més aviat escàs. De l’altra, podem resseguir la història de negocis que potser avui en dia ja no existeixen o han canviat substancialment. 
Però fixem-nos en el més important, la programació festiva. Impecable. Inaugurem amb unes serenates a les autoritats i un gran concert a càrrec de l’Orquestra Cinelandia, una de les més conegudes perquè interpretaven bandes sonores i van arribar a sortir a diverses pel·lícules.
L’endemà, missa. Però no una de qualsevol, sinó una escrita pel conegudíssim capellà italià Lorenzo Perosi, acompanyat d’orquestra. Tot seguit, a aquells no gaire fanàtics de la música sacra ens ofereixen tot de concerts i saraus per a tots els públics. De fet, aquest serà l’esquema bàsic d’activitats per a la resta de dies, amb algun altre acte de caràcter més folklòric. A mig matí del tercer dia té lloc la Plega. Segons la folklorista Eva Juliàn, a Encamp se’n deia del carbassó, i consistia a posar un carbassó enmig d’una safata, tapar-lo amb un tul de color lilós perquè la gent pogués fer donatius i tothom pogués gaudir de les festes d’igual forma. Ben entrada la nit celebrem el ball del fanal, on els homes que ballen porten un fanalet fet de roba o paper, que crema a l’interior una petita llàntia d’oli.