Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Encamp, refugi de poetes




Deia el poeta granadí Federico García Lorca que “la poesía es la unión de dos palabras que uno nunca supuso que pudieran juntarse, y que forman algo así como un misterio”. Als que ens agrada la poesia segur que hi estem d’acord amb la frase, però si creiem –com Miguel de Cervantes– que l’any que és abundant de poesia sol ser-ho també de fam, de ben segur que les darreries dels anys 20 del segle passat no van ser precisament pròspers per la parròquia encampadana, ja que just en aquells anys va acollir un gran nombre de poetes...

El primer d’ells, Melcior Font i Marsà (1905-1959), que va adquirir cal Cotxa de les Bons i hi va fixar la residència, d’aquí que aquesta propietat sigui coneguda com la Casa del Poeta de les Bons. Aquest jove escriptor, traductor, periodista, dibuixant, assessor literari de cinema i poeta –que de jove anava per capellà– va quedar tan enamorat d’Encamp que, fins i tot, va escriure els Goigs de Sant Romà de les Bons, musicats per Narcís Bonet i publicats a Barcelona: “De Vós al cel no hi ha gaire/i és blau el camí i és net./Vetlleu la vila arrupida/que puja fins a l’altar./De les Bons, penya elegida/–mirador i colomar–/Beneïu la nostra vida/o gloriós Sant Romà”.

Amb ell també va conviure prop de dos anys a cal Cotxa de les Bons el poeta noucentista Joan Duch i Arqués (1899-1929), del qual Font fou valedor. Duch patia una tuberculosi irreversible i semblava que a les nostres valls es tornava menys agressiva. Malhauradament, al cap de poc de deixar Encamp va recaure i va deixar aquest món per sempre més amb tan sols 28 anys.

Però no els seus poemes, perquè la majoria de les versificacions de plenitud les creà sota el cel blau d’Encamp i amb la Magda –la germana de Melcior– com a musa. Com si notés el seu imminent final, Duch va escriure poc abans de deixar aquesta vida: “Quan vinguis, Mort, a ma vora/emmantella’m de cel blau./Dissol ma vida en la boira/dolça i tendra de la pau / i fes vibrar la sageta/del traspàs/com el lliscar d’una nau”.

Altres poetes que convisqueren a cal Cotxa amb Melcior foren Josep Almacelles –conegut pel Pep de Rufea– i Pere Sans. Tots ells, a les acaballes de l’estiu de 1927 van participar en una mena de Jocs Florals que van tenir lloc a Encamp, coincidint amb la celebració de l’onomàstica de la Rosor, una amiga que hi estiuejava, i en un acte que va presidir Benito Mas, qui fou conseller general per la parròquia.

Avui, quasi cent anys després, si hom passeja a les Bons per sota de cal Cotxa, aquesta fantàstica casa andorrana del segle XVIII, amb tres plantes i cap de casa, orientada al sol i excavada a la roca, construïda amb granit i lloses de llicorella, segur que rep la mateixa inspiració que va captivar els joves poetes que allí hi van viure... No en va deia el poeta italià Arturo Graf que “les grans elevacions de l’ànima no són possibles sinó en la solitud i en el silenci”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic