Pensava que en l’àmbit de la circulació havíem avançat, almenys una mica, en relació amb els últims anys i que cada cop tothom seria més conscient dels riscos que comporta no respectar unes mínimes normes. La impressió que tinc de vegades, però, és que no és així i que, com se sol afirmar, sembla que l’ésser humà és l’únic que ensopega dues, tres o quatre vegades amb la mateixa pedra. Em refereixo a les actituds imprudents que encara demostren moltes persones quan estan al volant, com ho posa de manifest el fet que l’any passat es va doblar el nombre de sancions per excés de velocitat gràcies als radars o que recentment un conductor hagi donat, ni més ni menys, que 4,86 g/l en un control d’alcoholèmia, xifra que és un trist rècord que de ben segur serà difícil de superar. Conductes d’aquest tipus posen en relleu que al gènere humà hi ha aspectes en què li costa aprendre i que, per més campanyes de conscienciació que es facin, sempre hi haurà els que no entenen una altra cosa que la sanció econòmica. Personalment m’importa ben poc que algú s’estampi amb el seu vehicle si aquesta és la seva voluntat i no posa en perill a ningú més. Sí que em preocupa, però, que hi pugui haver víctimes innocents, com desafortunadament sol passar, que puguin patir danys o fins i tot perdre la vida. I és que, com veiem, encara hi ha molt boig al volant que no respecta els límits de velocitat o a qui no li importa conduir borratxo. És evident, així doncs, com demostren els fets, que no podem mai abaixar la guàrdia quan es tracta de qüestions de seguretat.
