Diari digital d'Andorra Bondia

Encara sóc a temps de tenir temps




Quan arribem a tenir una certa edat en què ja no ens tocarà treballar perquè la vellesa ens impedirà fer el que volem, quan la vida l’observarem ja com una cosa passada o, encara pitjor, quan de sobte una mala notícia ens alerti que aquesta vida que creiem tenir té data de caducitat, ens preguntarem què n’hem fet. Jornades llargues d’estudi, i després de treballar i guanyar diners jornades molt curtes per poder-los gastar i generar la necessitat de seguir treballant per continuar guanyant diners. Això serà el resum de moltes de les nostres vides. Aleshores ens plantejarem què hem fet. No importaran les notes, ni els mèrits ni els sous. “No tenia temps per atendre la meva mare i havia de treballar per pagar-li una residència.” “No tenia temps per criar el meu fill i havia de treballar per pagar-li una cangur.” No tenia temps… El temps hi és. El que passa és que el malgastem amb l’excusa de cobrir unes necessitats que ens imposa el consumisme. I, com moltes coses a la vida, quan veiem que s’acaba és quan hi donem valor. Jo vull fer-me un cafè i assaborir-lo mentre llegeixo una lectura interessant i respirar tranquil·litat. Vull passejar, sense córrer, observant i escoltant. No tenir pressa. Agafar la mà del meu fill i anar on ell vulgui sense mirar el rellotge. Vull agafar la bicicleta i després d’uns revolts aturar-me i gaudir del paisatge i veure el camí que he fet i el que em queda per fer, sense horaris. Vull riure amb les meues amigues. Vull escriure a la terrassa. Vull mantenir una conversa llarga amb ma mare mentre li dic que l’estimo. Vull menjar-me la vida assaborint-la lentament i no empassant-me-la. Vull... Encara hi sóc a temps.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic