Diari digital d'Andorra Bondia

L'opinió de...

imatge de Alfred Llahí

Alfred Llahí

Periodista i escriptor

 

 

Encens, encensers i turiferaris




Qui no recorda la flaire inconfusible de l’encens! Aquesta resina aromàtica, extreta d’arbres del gènere boswèl·lia, si bé a moltes llars serveix avui per a perfumar, des d’antuvi l’han utilitzat els egipcis, sumeris, babilonis, jueus, grecs i romans per complaure els seus Déus, ja que els perfums deliciosos agradaven a les divinitats i els predisposaven a afavorir tot l’implorat a les pregàries.
En la tradició catòlica té un significat molt més profund: el fum de l’encens significa, entre altres, l’ascensió de les pregàries dels creients fins a Déu. No oblidem que l’encens va ser un dels tres presents que li van oferir a Jesús els reis d’Orient a l’Epifania! Però no hi ha encens sense encenser (braseret amb una tapadora amb forats, suspès amb cadenetes, que serveix per a cremar-hi encens), ni encenser sense turiferari (acòlit que porta l’encenser). I avui us parlaré dels encensers antics que encara formen part del nostre preciós i ric patrimoni, i dic encara perquè molts dels que surten referenciats a inventaris i llibres d’actes ja fa més d’un segle que ningú els ha tornat a veure...
Els més antics del país són tots dos d’Encamp. El de l’església parroquial de Santa Eulàlia, de bronze i de 14 centímetres, és dels segles XIV-XV. La Poste en va emetre un segell el 1996 amb un valor facial de 3,80 francs, disseny d’Enric Cardús. El segon més antic, el de Sant Romà de les Bons, és de bronze i ferro, fa 17,2 centímetres i és dels segles XV-XVI. També li fou dedicat un segell per La Poste, el 1990, amb un valor facial de 3 francs i obra del recentment traspassat Jean-Paul Veret-Lemarinier.
A Encamp n’hi havia almenys dos més: pagats el 1758, surten referenciats en un inventari del segle XVIII i desapareixen al segle XIX... Del segle XVIII en tenim tres: dos de Sant Cerni de Canillo, un de plata de 25 centímetres i un altre de bronze de 31, el més gran del país. El tercer d’aquest segle és el de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, de plata i de 19,5 centímetres. Del segle XIX són els de Sant Julià i Sant Germà de Lòria, de metall platejat i 21 centímetres; el de Sant Martí de la Cortinada, de plata i 24,5 centímetres; i un altre que custodia Patrimoni de llautó platejat i 28,5 centímetres. El més modern, dels segles XIX-XX, és el de Sant Esteve d’Andorra la Vella, de bronze i amb 26 centímetres.
Els encensers fa molts segles que formen part de la nostra cultura i les nostres arrels cristianes. Un petit detall que ho ratifica és l’escena que es pot veure a la pintura romànica que decorava l’absidiola de Sant Esteve, on es veu l’anunci de l’àngel a Zacaries, encenser en mà damunt l’altar. Llàstima que per veure aquestes pintures hàgim d’anar a Barcelona i no a l’arxiprestal d’Andorra la Vella, que és per on van ser creades. I és que no sempre hem fet bé les coses pel que fa a la salvaguarda del nostre patrimoni. I el que ahir era deixadesa avui és lament. Com deia el jesuïta Luis Coloma Roldán, creador del Ratoncito Pérez, “por la calle del ‘Ya voy’ se va a la plaza de ‘Nunca’”.

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic